Aurora Díaz-Plaja

Qui era Aurora Díaz-Plaja

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) descriu la trajectòria d’Aurora Díaz-Plaja com una activitat «incessant» al voltant del llibre infantil i juvenil, i explica que, el 1998, ella mateixa va dir que només durant la Guerra Civil aquell compromís «havia quedat en segon terme». Durant la guerra s’havia encarregat del Bibliobús, que portava llibres als combatents —segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), «arribava a les primeres línies del front»— i, segons l’AELC, també als convalescents dels hospitals. Havia començat el 1933 a Palma, titulada per l’Escola de Bibliotecàries de la Generalitat, al capdavant de la biblioteca de la Caixa de Pensions, i el 1935 va entrar a la Biblioteca Popular de Canet de Mar. Després de la guerra va participar en l’organització bibliotecària de Catalunya; del 1963 al 1973 va dirigir la Biblioteca Infantil del Parc de la Ciutadella, i el 1974, diu l’AELC, va crear la biblioteca infantil Lola Anglada als jardins de Montserrat. La UNESCO la va cridar a París el 1960 per dirigir un curs de biblioteconomia per a bibliotecaris de l’Amèrica del Sud, i el 1982 va organitzar a Múnic, a la Internationale Jugendbibliothek, la primera exposició del llibre infantil en català. Entre els seus llibres de biblioteconomia hi ha Com es forma i com funciona una biblioteca (1960) i La biblioteca a l’escola (1970), amb què havia guanyat el premi Antoni Balmanya el 1969. El 1998 va donar la seva col·lecció de literatura infantil, de més de 1.500 volums, a la Universitat Catalana d’Estiu.

La crítica de llibres infantils la va exercir, segons l’AELC, a partir del 1958, en diaris i revistes com El Ciervo, l’Avui, Primeras Noticias, El Món o Serra d’Or. Amb Primeras Noticias va néixer la revista Luna Nueva, que ella va crear i dirigir. Als anys seixanta va tenir a Televisión Española un espai de divulgació de llibres per a infants, Con vosotros, i del 1969 al 1974 va fer classes de literatura infantil a l’Escola de Jardineres. Com a autora va publicar llibres per a infants tant en català com en castellà, i la GEC la destaca en l’adaptació de contes clàssics. Entre els seus títols hi ha Les entremaliadures de Till Olibaspill (1979), Vides paral·leles o contes de debò (1981) i El joc del foc follet (1984); el 1955 havia guanyat el Premio Nacional al Mejor Libro Infantil amb La niña de los sueños de colores. També va traduir La visita de la vella dama, de F. Dürrenmatt. Va néixer a Barcelona el 1913 i hi va morir el 2003. Des del 2001, l’AELC, que l’havia feta sòcia d’honor, convoca un premi amb el seu nom per a articles sobre literatura infantil i juvenil catalana.