Renada Laura Portet

Qui era Renada Laura Portet

Renada-Laura Portet no era el nom de naixement de l’autora. L’Enciclopèdia Catalana l’enregistra com a Renada-Laura Calmon-Ouillet, amb Portet com a pseudònim, i la biografia de l’AELC explica que era el cognom del seu marit. Com a lingüista es va especialitzar en onomàstica: un estudi sobre els noms de lloc del Rosselló li va valer el premi Vila de Perpinyà del 1981, que l’Enciclopèdia diu que va compartir amb Agustí Bartra, i també va publicar Toponímia rossellonesa. La biografia la fa membre de la Comission Nationale de Toponymie del CNRS de París.

L’Enciclopèdia la defineix com a poeta, dramaturga i lingüista, i a la seva narrativa hi reconeix «una tècnica segura i un llenguatge àgil». Dels llibres en prosa, el recull Castell negre es va endur el premi Víctor Català el 1981, i dues novel·les van quedar finalistes: L’escletxa, del Sant Jordi del 1983 (va sortir el 1986), i Rigau & Rigaud. Un pintor a la cort de la rosa gratacul, del Josep Pla del 2002. D’aquesta última, la biografia de l’AELC diu que explica «la història de Jacint Rigau, pintor del rei Lluís XIV», i a banda hi posa El metro de Barcelona i les narracions de Lettera amorosa (1990), que agrupa com a obres de «caire eròtic». Com a poeta, l’Enciclopèdia li registra la flor natural dels Jocs Florals de Perpinyà del 1976 i reculls com Una ombra anomenada oblit (1992) o N’hom (2017). Per al teatre va escriure Guillem de Cabestany o el convidat imprevist, que es va representar el 1995 al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà.

Va néixer a Sant Pau de Fenollet, a la Fenolleda, el 28 d’agost de 1927, i es va doctorar en filologia romànica, segons l’Enciclopèdia. La docència la va exercir a Perpinyà: la biografia de l’AELC la situa a les aules de batxillerat i de la universitat, i també com a directora del col·legi Comte Guifré, que descriu com un «institut privat d’ensenyament secundari en llengua catalana». Del govern francès va obtenir les Palmes Acadèmiques, amb el grau d’oficial, i de la Generalitat, el 2004, la Creu de Sant Jordi. Va morir a Elna el 5 de setembre de 2021.