Lluís Alpera

Qui era Lluís Alpera

El 1985 Lluís Alpera va publicar Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscus, i amb aquest llibre va deixar enrere el realisme dels primers anys. La biografia de l’AELC hi data el començament d’«un nou cicle en la seva poesia», amb el carpe diem entre els temes; l’Enciclopèdia Catalana hi llegeix un tomb cap a «un cant de l’experiència vital». D’aquesta etapa són Amb cendres i diamants (1995), que li va valer l’Ausiàs March de Gandia i el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, i, abans, Tempesta d’argent (1986), premiat l’any següent per la Crítica del País Valencià. Cavalls a l’alba, el volum del 1998 on va reunir la seva obra poètica, va rebre el 1999 el premi de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, i després encara van venir llibres nous, com El nou rapte d’Europa, guanyador del Ciutat de Sagunt-Jaume Bru i Vidal del 2008. El pòrtic resumeix aquesta evolució en dos passos: primer cap a un «sensualisme barroc» i, al final, cap a la síntesi.

El realisme havia marcat els primers llibres: El magre menjar (1963), premi Salvat-Papasseit, i Temps sense llàgrimes (1968), que va guanyar el premi València de literatura. Del 1964 al 1971, amb estades intermitents, Alpera va ensenyar català als Estats Units, a la Universitat Emory d’Atlanta i a la de Washington a Saint Louis, i des d’allà va impulsar una antologia bilingüe d’aquella poesia, Anthology of Valencian Realist Poetry, que el 1966 va sortir a Identity Magazine, la revista literària de la Universitat de Harvard. La biografia de l’AELC fa néixer de l’experiència americana Dades de la història civil d’un valencià (1980). La mateixa biografia remarca que va néixer en plena guerra, el 24 de juliol de 1938, i que aquest fet «marca bona part de la seva obra poètica».

La seva tesi doctoral, llegida el 1963 a València, tractava de Francesc Eiximenis; abans havia estudiat filologia romànica a Madrid i, de tornada a València, amb Manuel Sanchis Guarner. A la Universitat d’Alacant, el pòrtic i l’Enciclopèdia el fan fundador del Departament de Filologia Catalana, i l’Enciclopèdia hi afegeix que en aquella universitat va ser catedràtic fins a la jubilació. Com a crític, l’Enciclopèdia li destaca, entre altres llibres, Talaia de migjorn. Poesia catalana del segle XX (1995), Vicent Andrés Estellés. Antologia poètica comentada (1992) i la sèrie Sobre poetes valencians i altres escrits. El març del 1996 va ser l’Escriptor del Mes de la Institució de les Lletres Catalanes. Va morir a Alacant el desembre del 2018.