Albert Hernàndez i Xulvi

Qui és Albert Hernàndez i Xulvi

El barri de les Barraques, o dels pescadors, de Catarroja, on Albert Hernàndez i Xulvi va néixer el 1942, és l’escenari de Temps de fang. El pòrtic de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) defineix la novel·la com «una recreació de la postguerra a la seva població natal» i li atribueix, entre altres, el premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia del 2000. Alicia Toledo, a El Temps, la va llegir com un «homenatge als perdedors de l’Horta». Anys més tard, Hernàndez i Xulvi va guanyar el premi Fiter i Rossell de novel·la del Govern d’Andorra amb La ciutat de les flors (2014), de la qual Xulio Ricardo Trigo va escriure a Serra d’Or que era «una història d’amor amb fortes arrels en la novel·la clàssica», i en remarcava el pes de la guerra de Sidi Ifni. L’AELC li compta també Arran de pell (2004) i El tango de l’anarquista (2006), premi de novel·la Enric Valor, i el Diccionari de la literatura catalana (DLC), Aquell paisatge d’agost (1988), premi Benvingut Oliver.

Abans de triar la literatura, Hernàndez i Xulvi havia escrit guions de cinema. La biografia de l’AELC explica que un catarrogí, Manolo Torres, que era productor executiu de Tristana (1969), el va convidar a casa seva, a Madrid, i que hi va arribar, amb un guió que acabava d’enllestir, quan s’acabava el rodatge; allà va conèixer actors de la pel·lícula com Fernando Rey i Catherine Deneuve. Segons el pòrtic, el que el va fer canviar de camí va ser una frase de Luis Buñuel sobre allò que es pot escriure amb «un bolígraf de quinze pessetes i un grapat de quartilles». El primer certamen literari al qual es va presentar, el Vila de Puçol, el va guanyar amb El parat, un conte que havia passat al valencià després que el poeta Ramon Guillem li demanés per quin motiu no feia servir la seva llengua per escriure; va ser també Guillem qui li va proposar de presentar-l’hi. En teatre, el pòrtic en destaca Amigues (2002) i Sense papers (2005) i dues victòries al premi Ciutat de Vila-real, i el DLC hi afegeix L’àtic (1995) i El bagul (2000). Completen l’obra el poemari Les branques de l’om fosc, amb el premi Francesc Badenes Dalmau, reculls de relats com La síndrome i altres històries (1989) i llibres per a infants i joves com El capità Pértil (1990).