Lluís Solà

Qui és Lluís Solà

El 2016 Edicions de 1984 va treure la Poesia completa de Lluís Solà, que, al costat dels llibres ja publicats, posava a l’abast del lector quaranta-dos poemaris que no havien vist mai la llum. El 2017 el volum va obtenir la Lletra d’Or, el premi de la Crítica Catalana i el Cavall Verd Josep Maria Llompart, el jurat del qual, segons recull l’AELC, hi va veure «un dels esdeveniments poètics i literaris més importants de la dècada». L’Enciclopèdia Catalana remarca que havia començat a publicar tard: Laves, escumes, el primer recull, va sortir el 1975 i ja aplegava cinc llibres que havia anat escrivint des del 1960. A partir del 2001 va publicar en volums l’obra que tenia inèdita: De veu en veu. Obra poètica I (1960-1999) (2001), premi Quima Jaume de Cadaqués i premi de la Crítica, i el llibre que la biografia de l’AELC assenyala com el del reconeixement; L’arbre constant (2003), i, el 2010, Entre bellesa i dolor i Al llindar de l’ara. La bibliografia de l’AELC hi afegeix Obra poètica tardana (2026).

L’altra gran dedicació de Solà a Vic va ser el teatre. Va ser membre de la companyia La Gàbia del 1963 al 1969, i el 1975 va fundar el Centre Dramàtic d’Osona, vinculat a l’Institut del Teatre, que va dirigir fins al 1990 i on va ensenyar dicció del 1991 al 2005. Com a director va muntar obres de Brossa, Èsquil, Strindberg o Zeami, i com a autor la biografia de l’AELC li registra peces estrenades com Aproximació al grau zero o Progressió. La seva professió va ser l’ensenyament, i el pòrtic de l’AELC diu que va fer classes de literatura tant a l’ensenyament secundari com a l’universitari. Havia estudiat filosofia i lletres.

El 1977 va ser el principal impulsor de Reduccions, una revista de poesia que va dirigir fins al 2015. Com a traductor va passar al català El castell, de Kafka, Grec busca grega, de Dürrenmatt, La cavalcada sobre el llac de Constança, de Handke, i Fi de partida, de Beckett, i va traduir també poesia de Rimbaud, Pessoa, Pound i Rilke. Com a crític, l’Enciclopèdia li atribueix articles sobre Vinyoli, Martí i Pol i Beckett, i el 2013 va publicar a L’Avenç La paraula i el món. Assaigs sobre poesia, amb textos dedicats a Maragall, Bartra, Rodoreda, Vinyoli, Espriu i Verdaguer, entre d’altres, segons la biografia de l’AELC. El 2024 Edicions de 1984 va publicar La paraula i el món. Assaigs sobre poesia catalana, que l’editorial presenta com un recull d’assaigs sobre autors que van de Llull a Marçal. El 2017 havia publicat Llibertat i sentit. Va néixer a Vic el 25 de gener de 1940.