Vicent Ventura

Qui era Vicent Ventura

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) dona a Vicent Ventura dos llibres: Política per a un país (1977) i El País Valencià (1978), que va fer amb Francesc Jarque per a la sèrie Catalunya Visió. El 1960 havia obtingut el premi València de novel·la. Va escriure, amb pseudònim o signant amb el seu nom, en una llarga llista de mitjans que l’enciclopèdia recull: Valencia Fruits, La Vanguardia, El Mercantil Valenciano, Madrid, Destino, Cuadernos para el Diálogo, Tele-exprés, Informaciones, l’Avui, El País, Serra d’Or, Dos y Dos o El Temps. Els primers articles, cap al 1949, van ser per a Levante i Jornada, dos diaris que a València depenien llavors del Movimiento; aleshores Ventura era falangista. Entre altres guardons, va rebre la Medalla d’Or de la Universitat de València (1995) i la Creu de Sant Jordi (1997).

Influït per Dionisio Ridruejo, segons la GEC, Ventura va deixar aviat la Falange. Haver participat el 1962 en el Congrés del Moviment Europeu de Múnic, el que el règim franquista va anomenar Contubernio de Munich, li va costar un any d’exili a París, i quan va tornar, uns mesos de desterrament i diverses detencions. El 1970 va fundar el gabinet d’estudis econòmics Sigma. Va militar al Partit Socialista Valencià, va participar en la creació, a València, del Banc d’Exportació i de Comissions Obreres, i el 1974 va ser un dels fundadors i dirigents del Partit Socialista del País Valencià. El va deixar el 1976, quan el partit era a punt de fusionar-se amb el PSOE, i a partir d’aleshores es va mantenir independent. Havia nascut a Castelló de la Plana el 1924 i va morir a València el 1998.