Pere Maria Orts i Bosch

Qui era Pere Maria Orts i Bosch

Benidorm i les comarques del sud del País Valencià són, segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), on es va concentrar la recerca de Pere Maria Orts i Bosch, que s’havia llicenciat en dret el 1945 però mai no va exercir d’advocat. Dels seus llibres, l’enciclopèdia en cita, entre altres, Història de la Senyera al País Valencià (1979), L’almirall Bernat de Sarrià i la Carta de Poblament de Benidorm (1976) i, tots dos del 1972, Arribada d’una imatge de la Verge a Benidorm i Introducció a la història de la vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor. També li atribueix treballs sobre els Borja i estudis d’heràldica, de genealogia i de toponímia.

Com a col·leccionista, una faceta que la GEC considera «molt destacada», va voler recuperar patrimoni artístic valencià. Un dels intents, el del retaule del Centenar de la Ploma, exposat en un museu de Londres, no va reeixir. El 2004 va deixar en llegat a la Generalitat Valenciana més de tres-centes obres, que es van mostrar en una exposició al Museu de Belles Arts Sant Pius V. Va formar part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua des que es va crear, el 2001. Entre els reconeixements que va rebre, el més recent dels que esmenta la GEC és la Medalla al mèrit de les belles arts de la Real Academia de San Carlos (2013); abans havia obtingut l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana (2006), la Medalla d’Or del Consell Valencià de Cultura (2005) i, el 1996, el Premi de les Lletres Valencianes. Va néixer a València el 1921 i hi va morir el 2015.