Miquel Adlert

Qui era Miquel Adlert

Miquel Adlert va fundar a València, amb Xavier Casp, l’Editorial Torre, que segons l’Enciclopèdia Catalana va donar a conèixer «la major part dels escriptors valencians de postguerra». A l’article que dedica a Casp, la mateixa font en dona alguns noms —Maria Beneyto, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster—, dels quals l’editorial va publicar els primers llibres, i li atribueix «una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià». L’Enciclopèdia compta Adlert, que professionalment va fer la carrera judicial, entre els impulsors de la represa literària valenciana dels anys quaranta.

Com a narrador, el 1953 va publicar una novel·la, I la pau, i una novel·la curta, El salze a la sendera. Segons l’Enciclopèdia, el component religiós d’aquests dos llibres els acosta a la novel·la catòlica, tot i que no aprofundeixen en «el tipus d’anàlisi psicològica que caracteritza aquest corrent». Poc després, el 1956, va sortir el seu recull de contes Cor al nu, i va col·laborar en revistes i altres publicacions. L’Enciclopèdia vincula amb el secessionisme lingüístic dos llibres seus posteriors, En defensa de la llengua valenciana (1977) i De la meua catacumba (1984).