De què va Fortuny
Marià Fortuny i Marsal, el pintor de Reus, i el seu fill Marià Fortuny i de Madrazo, també pintor, són les dues figures que sostenen aquest llibre. No hi ha una història amb un fil que avanci: l'obra es compon de trenta-sis proses curtes que la crítica del moment va comparar amb seqüències cinematogràfiques breus, i que salten d'un escenari a un altre —Viena, Venècia, Nova York, Barcelona. Les accions que s'hi narren són mínimes i els diàlegs gairebé no hi són; el que hi pesa és la descripció, d'un caràcter «volgudament visual», com diu la tesi doctoral dedicada al llibre, que el llegeix com «un bric-à-brac de la Belle Époque»: un aplec d'objectes, d'ambients i de noms d'aquella Europa. Publicada el 1983, va obtenir el premi Ramon Llull en una votació ajustada —quatre vots de cinc a la setena i última ronda—, amb un membre del jurat que es va abstenir perquè considerava que l'obra de Gimferrer no era, en sentit estricte, una novel·la.
A qui li agradarà
Per a qui llegeix per la llengua i la imatge més que per l'argument: Gimferrer ve de la poesia i aquí ho nota, en la construcció per fragments i en la densitat de cada frase. Si busques una novel·la amb personatges que evolucionen i una trama que es tanqui, aquest no és el llibre: les accions són mínimes i els diàlegs, quasi inexistents, i cal deixar-se portar per l'acumulació d'escenes. Recompensa qui té paciència amb la prosa densa i gust per l'ambient artístic de la Belle Époque.
Qui l'ha escrit
Poeta, novel·lista, dietarista i crític barceloní. Va començar a publicar poesia en castellà, com un dels novísimos, i el 1970, amb Els miralls, va passar al català, on té llibres com L'espai desert, El vendaval o El castell de la puresa, dos dietaris i la novel·la Fortuny (1983). El 1981 va ser nomenat director literari de Seix Barral, i és membre de la Real Academia Española.
Totes les edicions en català
| Editorial | Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|---|
| Planeta | 1983 | 9788432035111 | Amazon · Casa del Llibre |
