Maria Rosa

3 edicions en català

De què va Maria Rosa

Al fons de Maria Rosa (1894) hi ha un crim que paga un altre: en Marçal, peó d'una carretera en construcció, mata el capatàs i en fa carregar la culpa a l'Andreu, el seu amic, que va a parar a la presó. Amb l'Andreu tancat, en Marçal posa els ulls en la seva dona, la Maria Rosa, i no la deixa en pau fins que, ja vídua, la té per esposa; acabat el banquet de noces, quan es queden sols, ell li descobreix què va passar amb el capatàs, i ella el mata. En Badori, un altre enamorat de la Maria Rosa, hi completa el triangle. Segons el Diccionari de la literatura catalana, Guimerà es va inspirar en les obres de la carretera de Sabadell a Castellar, i el que més hi pesa és «l'anàlisi psicològica dels personatges» i la sensualitat amb què expressen el desig, més que no pas la qüestió social. Es va estrenar el 24 de novembre de 1894 al Teatre Novetats de Barcelona.

A qui li agradarà

Per a qui vulgui Guimerà en estat pur: passions enfrontades dins un triangle amorós i un desenllaç que no perdona ningú. No cal saber res de teatre català per entrar-hi. Interessarà especialment a qui ja conegui Terra baixa: lletrA compta totes dues obres entre els drames en prosa dels anys noranta en què Guimerà arriba a un teatre ben seu, i en totes dues hi assenyala un personatge que fa de «coreuta»: aquí el Gepa, allà el Tomàs.

Qui l'ha escrit

Àngel Guimerà · 1845–1924

El gran dramaturg de la Renaixença. Nascut a Tenerife i criat al Vendrell, va portar el teatre català als escenaris de mig món amb obres com Mar i cel o Terra baixa, convertida en òpera i en cinema. Poeta, periodista i catalanista compromès, va ser proposat diverses vegades per al Nobel.

Tots els llibres d'Àngel Guimerà →

Resum de Maria Rosa: argument, personatges i temes

Compte: aquí t'expliquem tot l'argument, final inclòs.

Ho vull llegir igualment

Argument

Tot el drama surt d’un crim, i la Maria Rosa no en sabrà la veritat fins al final. En Marçal, un dels peons que fan una carretera, mata el capatàs i fa que la culpa recaigui en l’Andreu, el seu amic, que és el marit de la Maria Rosa. L’obra de la carretera té un model real: segons el Diccionari de la literatura catalana, Guimerà va pensar en la de Sabadell a Castellar, pel tram de Matadepera. El mateix Diccionari situa el conflicte entre la classe obrera, «en una casa molt pobra».

La Maria Rosa està sola. Li falten els pares, i l’escalf que necessitaria tampoc no l’hi donen el germà i la cunyada, que es passen el dia renyint i fan el paper còmic de l’obra. També hi ha en Badori, a qui en Gepa té acollit: li recorda un fill mort i n’ha acabat portant el malnom. En Badori també l’estima, i el Diccionari hi veu un segon triangle, «menys eteri» que el que té l’Andreu per vèrtex.

Durant el temps que l’Andreu passa a la presó, en Marçal festeja la seva dona. Ella s’hi resisteix, i el Diccionari la mostra dividida entre la fidelitat i una atracció nova; ell, en canvi, es deixa portar per les ganes, «molt satisfet i vanitós sempre». No para fins que l’ha assetjada i compromesa, i quan l’Andreu ja ha mort, la Maria Rosa accepta casar-s’hi.

Acabat el banquet de noces, quan es queden sols, en Marçal parla massa. Ha begut del vi que va regalar en Badori, fet amb el raïm que l’Andreu, a la Rigala, havia trepitjat «amb el peu sagnant», i, embriagat i confiat, explica a la seva dona què va passar realment amb el capatàs. La Maria Rosa el mata amb un dels ganivets que havien servit per al banquet.

Temes

El desig. El Diccionari de la literatura catalana posa per davant l’estudi psicològic dels personatges, i sobretot la sensualitat amb què deixen veure el que desitgen.
La misèria obrera. Segons el Diccionari, Guimerà vol remarcar les condicions miserables dels treballadors, però la qüestió social hi queda en segon pla, força diluïda i de vegades tractada de manera grotesca.
La tragèdia moderna. Ramon Bacardit, a lletrA, compta Maria Rosa entre els drames en prosa dels anys noranta amb què Guimerà assoleix «una forma tràgica moderna».

Per treballar-la a classe

En Gepa com a «coreuta»: Bacardit el posa d’exemple d’aquesta figura dels drames de Guimerà, una persona gran que acompanya els protagonistes i sovint n’anuncia el desenllaç.
Els dos triangles amorosos que hi distingeix el Diccionari, el que fa vèrtex en l’Andreu i el d’en Badori, i el paper d’en Badori en el vi de les noces.
La simbologia, que el Diccionari compta, amb l’anàlisi psicològica, entre els punts forts de l’obra.

Personatges

Maria Rosa: Dona de l'Andreu, òrfena. Es resisteix a en Marçal, però, vídua, s'hi acaba casant; quan descobreix què va fer, el mata.
Marçal: Peó de la carretera. Mata el capatàs, en fa culpar l'Andreu i aconsegueix casar-se amb la seva vídua. El Diccionari en diu que és «molt satisfet i vanitós sempre».
Andreu: Marit de la Maria Rosa i amic d'en Marçal. Va a la presó per un crim que no ha comès, i mor abans que la seva dona es torni a casar.
Badori: Acollit per en Gepa, també està enamorat de la Maria Rosa. És qui regala el vi de les noces.
Gepa: Té acollit en Badori, que li fa pensar en un fill que se li va morir. Ramon Bacardit, a lletrA, el posa d'exemple del «coreuta» de Guimerà.
El germà i la cunyada: La parella còmica de l'obra. Sempre estan discutint, i la Maria Rosa no hi troba l'escalf que li falta.