Novel·lista i poeta de Santanyí. Va irrompre amb 39º a l'ombra, premi Sant Jordi, i des d'aleshores ha escrit sobre les dones de Mallorca, sobre el que hi va deixar el franquisme i sobre què va fer el turisme amb la costa, amb una prosa curta i sense retòrica. Passats els seixanta va començar a publicar poesia. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2022.
Premi Ciutat de Palma, recuperada per AdiA Edicions: el dia a dia d'una dona a qui tothom de casa estreny i que només respira davant una pantalla de cinema. Una novel·la sobre la submissió i sobre què costa sortir-ne.
La seva novel·la més negra: dues dones que intenten tornar a començar en una illa on la droga mou els diners i on el turisme només és el que es veu des de fora.
Antònia Vicens va néixer a Santanyí el 1941. Al poble no hi havia ni llibreria ni biblioteca, i el que sabia d’històries ho havia tret de sentir parlar els grans pels carrers, amb tot el que la postguerra els havia deixat a dins. L’escriptor Bernat Vidal i Tomàs la va ajudar a fer-se un lloc entre els qui escrivien a l’illa. Feia de secretària en un hotel de Cala d’Or mentre durava la temporada, i la resta de l’any anava a una acadèmia de Palma a estudiar idiomes i estenografia; el 1963 es va inscriure al primer curs de català elemental que va organitzar l’Obra Cultural Balear, on la figura de Francesc de Borja Moll la va marcar.
El 1967 va guanyar el premi Sant Jordi amb 39º a l’ombra, publicada l’any següent, que la va situar de cop en el mapa de la literatura catalana i es va traduir a l’alemany i al castellà. El 1971 es va instal·lar a Palma, on va combinar l’escriptura amb feines molt diverses i, més endavant, amb una botiga d’artesania que va tenir oberta fins al 2000.
Durant els anys setanta i vuitanta van sortir Material de fulletó, La festa de tots els morts, La Santa, Quilòmetres de tul per a un petit cadàver, premi Ciutat de Palma, i Terra seca. Són llibres escrits ran del que passava: un règim que s’anava morint, una democràcia que arribava amb els comptes per fer, dones que havien de guanyar-se el dret a decidir i una costa que s’anava venent a trossos. Ho explica amb períodes curts, sense adornar res, en el català de Mallorca i amb la llengua del carrer ben present.
Després van venir Febre alta, Ungles perfectes i Ànima de gos. El 2009, ja passats els seixanta anys, va publicar el primer poemari, Lovely, i des d’aleshores no ha deixat de publicar-ne: Sota el paraigua el crit, Fred als ulls, Tots els cavalls, premi Cavall Verd i premi Nacional de Poesia 2018, o Pare què fem amb la mare morta.
Ha estat molt vinculada a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de la qual ha estat vicepresidenta i que va presidir de manera interina el 1998. Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1999), el premi Nacional de Cultura de la Generalitat i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2022); el jurat va valorar que hagués construït una obra ferma, que s’hagués arriscat a buscar una manera de narrar pròpia i que no hagués abaixat mai la guàrdia amb la llengua.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1930 i el 1944.
