La pàtria
De què va La pàtria
El títol amb què se la coneix, Oda a la pàtria, no és d'Aribau: el va fer servir Rubió el 1839, quan en va agafar dos versos de lema, i la Gran enciclopèdia catalana ho relaciona amb una edició del 1836 que l'havia publicat sense títol. Va néixer com una felicitació. A final del 1832, els empleats de Gaspar de Remisa van acordar felicitar el seu patró per al 6 de gener, i el poema d'Aribau, en català, es va sumar als que d'altres van escriure en altres llengües. Hi enyora la terra i hi lloa la llengua, presentada com la dels sentiments íntims i la que uneix el passat amb el present. La primera edició que se'n coneix va sortir el 24 d'agost de 1833 a El Vapor. Josep M. Quadrado ja va fer notar que el poema no tenia la intenció patriòtica dels de Rubió, però els Jocs Florals del 1862 van proclamar Aribau «restaurador i deslliurador de la poesia catalana en lo present sigle», i la lectura del poema en l'homenatge de l'any següent en va fixar una interpretació idealitzada que ha durat. La font recull que s'ha considerat l'inici del romanticisme en català i l'impuls de la Renaixença.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui llegir el poema que s'ha considerat l'impuls de la Renaixença, i veure com se'n va fixar la lectura.
Qui l'ha escrit
Escriptor, economista i polític (Barcelona, 1798-1862). És l'autor de «La pàtria», el poema publicat el 1833 a El Vapor que, segons l'Enciclopèdia Catalana, va iniciar el Romanticisme en català i la Renaixença. Havia començat amb versos en castellà. A Madrid va fer carrera en el periodisme i en alts càrrecs de l'administració econòmica.
