De què va Poesia, 1957
Al pròleg de Llunyania (1952), Carner presentava l'esmena com un privilegi, possible només «a la llum d'un cert estat de consciència en un cert moment», i per al Diccionari de la literatura catalana és l'esmena el que fonamenta aquest volum. Són 896 poemes en tretze seccions. Només una, Nabí, reprodueix un llibre anterior, i Absència hi surt per primera vegada; la resta barreja poemes antics revisats i reagrupats per temes amb d'altres d'inèdits, una feina que Carner va fer durant vuit anys a l'exili de Brussel·les, des del 1949. La font hi descriu un pla de simetries entre seccions aparellades i una gran varietat de formes, del sonet i el madrigal a la cançó humorística. També hi veu una poesia que es pregunta per ella mateixa i que viu, cada cop més, com un misteri, i l'exili, que hi accentua la nostàlgia i el to elegíac.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui llegir Carner tal com ell mateix va voler deixar ordenada la seva obra.
Qui l'ha escrit
Poeta, prosista i traductor. Va donar al Noucentisme el seu llibre emblemàtic amb Els fruits saborosos (1906) i va treballar amb Pompeu Fabra a la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Des del 1921 va fer carrera consular i va morir a l'exili, a Brussel·les, després d'anys de revisar i reordenar tota la seva poesia.
Totes les edicions en català
| Editorial | Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|---|
| Edicions 62 | 2026 | 9788429783391 | Amazon · Casa del Llibre |
