Albert Jané

n. 1930 · Catalunya

Gramàtic i escriptor barceloní, que va aprendre la gramàtica catalana pel seu compte i n'ha fet ensenyament i divulgació. Va dirigir Cavall Fort del 1979 al 1997, hi va traduir Els Barrufets, ha adaptat rondalles i mites per a lectors joves i forma part de l'Institut d'Estudis Catalans. El 2024 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Foto: Santi Gomà · CC BY-SA 3.0 · Wikimedia Commons

Si no has llegit mai Albert Jané, comença per aquí

El llenguatge
1977
El primer dels quatre volums que recullen El llenguatge, la columna diària de divulgació lingüística que va publicar a l'Avui entre el 1976 i el 1985.
Amazon Casa del Llibre

Llibres d'Albert Jané

Tots els llibres d'Albert Jané que tenim al catàleg: 35 obres.

Qui és Albert Jané

El 1963 Albert Jané va entrar a Cavall Fort, una revista per a nois i noies que tenia dos anys de vida: hi va fer de redactor i de corrector, la va dirigir entre el 1979 i el 1997 i hi va traduir sèries de còmic com Els Barrufets. Per als lectors joves ha publicat sobretot rondalles i contes populars, aplegats o adaptats —Rondalles de Catalunya (1975), A la vora del foc (1982), El llibre de les faules (2010)—, i una Odissea adaptada que el 2009 va rebre el premi Crítica Serra d’Or de narrativa juvenil. L’AELC destaca que també va traduir La Ventafocs, «la primera pel·lícula infantil que es va traduir al català».

L’altre gran camp de la seva feina és la llengua catalana, que va estudiar de manera autodidacta. Barceloní del 1930 que no ha viscut mai enlloc més, s’havia format com a perit mercantil i havia treballat a la banca, i el 1958 ja donava classes de català a adults al Cercle Sardanista. Després de col·laborar en la gramàtica Signe (1961), va escriure manuals: la Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967) o Pas a pas (1988), a més d’un Diccionari català de sinònims i d’Aclariments lingüístics (1973). La columna El llenguatge, diària a l’Avui entre el 1976 i el 1985, va acabar en quatre volums. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2000, hi treballa a les comissions de gramàtica i de lexicografia, i entre el 2015 i el 2019 va presidir el Consell Supervisor del TERMCAT.

Ha escrit també poesia, que el 1998 li va valer el premi del Parc Taulí, dietaris com Els dies i els llocs (2004) o Tal dia farà l’any (1991), i Calidoscopi informal (2018), que l’Enciclopèdia descriu com una obra «de gran extensió en forma novel·lada que té la llengua catalana com a tema recurrent». Entre els reconeixements que ha rebut hi ha la Creu de Sant Jordi (1990), el premi Pompeu Fabra (2010) i, el 2024, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.