Josep Iborra

Qui era Josep Iborra

La crítica literària de Josep Iborra, sobretot la de novel·la, segons l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), es va publicar en revistes com Caràcters, L’Espill, Serra d’Or, Saó o El Temps, i el 1995 en va recollir una bona part en dos volums amb el mateix subtítol, «Estudis sobre literatura catalana al País Valencià»: La trinxera literària (1974-1990) i Confluències. L’Enciclopèdia Catalana descriu la seva obra com a «bàsicament assagística» i hi remarca l’atenció constant a la literatura del seu temps; ja el 1977-1978 havia publicat La nova poesia catalana del País Valencià. Entre els autors que va estudiar, l’AELC destaca Joan Fuster. Fuster portàtil (1982), premi Joan Fuster d’assaig, és per a l’Enciclopèdia el primer estudi de conjunt sobre l’escriptor de Sueca; la tesi doctoral, Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (1984), també hi està dedicada, i el 2014, quan ell ja era mort, es va publicar un recull dels seus articles sobre Fuster, Fuster, una declinació personal.

L’Enciclopèdia presenta com a dietaris dos llibres dels anys 2000: Breviari d’un bizantí (2006), premi Rovira i Virgili, i Inflexions, que l’AELC qualifica de llibre d’assaig i que el 2005 va rebre el premi de la Crítica de l’AELC del País Valencià i el de l’Institut Interuniversitari de València. En la ficció no va passar d’un sol volum, Paràboles i prou (1955), que aplegava narracions aparegudes en revistes, entre les quals Pont Blau, que editaven a Mèxic catalans exiliats. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres i doctor en filologia romànica, va ensenyar filosofia a secundària; a l’institut de Gandia, segons l’AELC, feia classes voluntàries de valencià als alumnes. Més tard va entrar a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València, i quan aquest es va dissoldre va passar al Servei de Normalització Lingüística de la Universitat, on va ser secretari fins a la jubilació. Va néixer a Benissa el 1929 i va morir el 2011.