Antonina Canyelles

Qui és Antonina Canyelles

El 2024 Antonina Canyelles va rebre el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana. L’AELC descriu la seva poesia com a «molt singular, directa i punyent», i les dues pàgines que li dedica coincideixen a situar el reconeixement de la crítica en dos reculls de l’editorial Lapislàtzuli: Tasta’m. 34 poemes inèdits i l’antologia Putes i consentits, que el grup La Rabera Eclèctica va adaptar al teatre el 2015. El 2017 va entrar a Women Writers in Catalan (Raig Verd), un catàleg que, segons la biografia, la compta entre «les seixanta escriptores catalanes més representatives de tots els temps», i aquell any el primer número de Panoptik, una publicació de fotopoesia d’Uruk Editorial, va començar amb ella: vint-i-un fotògrafs hi feien imatges per a poemes seus.

La seva bibliografia té un buit llarg. Després de Quadern de conseqüències, que va guanyar el premi Marià Aguiló el 1979 i va sortir el 1980, i de Patchwork (1981), una carpeta que combinava poemes i il·lustracions, no va tornar a publicar fins al 2005, amb Piercing, tot i que, segons la biografia, no va deixar mai d’escriure. Més tard hi ha D’estructura circular (2007), La duna i la cascada (2013) i Nus baixant una escala. El 2007 i el 2008 va participar en trobades com el Festival de Poesia de la Mediterrània, a Palma, la Poefesta d’Oliva o el cicle de recitals «Veus Paral·leles», amb poetes amazics, que organitzava la Institució de les Lletres Catalanes.

Va néixer a Palma el 15 de setembre de 1942. Segons la biografia, de petita llegia molt, i va estudiar música —solfeig, harmonia i violí— fins als dinou anys; després va estudiar treball social. La mateixa pàgina en recull diversos oficis: va tenir una botiga d’antiguitats i, abans, una llibreria d’antiquari que va obrir amb Lleonard Muntaner, editor, i va ensenyar català en un col·legi de Palma, el Pius XII, i en classes particulars.