Joan Guasp

Qui és Joan Guasp

Joan Guasp va fundar a Consell, el seu poble, el Museu de l’Aforisme. Segons la biografia de l’AELC, l’aforisme li va donar cinc llibres, el darrer dels quals és Humor meu i Déu meu; el primer, Aforismes. Fogueró de Guaspires, és del 2000, segons el pòrtic. El 2009 va rebre el premi Lluís Carulla d’Actuació Cívica, que el pòrtic relaciona amb la seva tasca per la llengua catalana en el teatre i en l’aforística.

El teatre, però, és el gènere on totes dues pàgines diuen que va destacar més. La biografia n’explica l’origen: el 1975 va començar una novel·la d’amistat adolescent que no avançava i la va reconduir cap al diàleg, i ho resumeix així: «Està escrivint una obra teatral sense saber-ho». Aquella peça, Querido amigo, va obtenir el 1979 un accèssit del premi Lope de Vega de l’Ajuntament de Madrid. Des del 1977 escrivia també en català. Kabyl, finalista de l’Ignasi Iglésias el 1984, la va publicar Edicions 62. Entre els premis de teatre que recull el pòrtic hi ha el Recull-Josep Ametller del 2006 per Irène Némirovsky, el Llorenç Moyà del 2011 per La torre Eiffel, el Teatre Principal del Consell Insular de Mallorca del 1987 per Fumar d’amagat, el de teatre de Sagunt del 2006 per El creuer dels etcèteres i el de Mutxamel del 2011 per La Coca-Cola calenta; l’Enciclopèdia Catalana hi afegeix el Ciutat de Paterna del 2004 per El circ dels somnis (2005). La mateixa biografia admet que el seu teatre s’havia representat professionalment una sola vegada, i diu que les obres eren conegudes als escenaris de les Illes, del Principat i del País Valencià.

La primera publicació en català, el 1979, va ser un recull de narracions, Les contarelles d’en Pere Ferreguí. De la prosa que va venir després, les pàgines de l’AELC en destaquen llibres premiats: la novel·la El cavall (Ciutat de Mollerussa, 1992), el llibre infantil L’illa d’escuma rosa (Ciutat d’Olot, 1988) i, en contes, La ciutat transparent (Baltasar Porcel d’Andratx, 2001). També va guanyar premis de poesia: el Jacint Verdaguer del 2004 amb Riure per no sopar i el de Martorell del 2005 amb Fills del Raiguer. De jove, segons la biografia, ja feia de cronista esportiu a la premsa local de Mallorca, i va aprovar unes oposicions de funcionari postal. El pòrtic diu que col·laborava a la premsa de Mallorca i d’altres llocs dels Països Catalans, i que el 2010 va començar a dirigir El Mirall, la revista vinculada a l’Obra Cultural Balear. El 2013 va rebre el premi internacional LiberPress de literatura. L’Enciclopèdia Catalana el fa néixer a Consell el 21 de novembre de 1943.