Llorenç Vidal i Vidal

Qui és Llorenç Vidal i Vidal

El 1963 Llorenç Vidal va fundar la Diada Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), una iniciativa que segons el Diccionari de la literatura catalana (DLC) «ha tingut un ressò internacional». Molts dels seus treballs pedagògics, diu el DLC, tracten de la pau. La tesi amb què es va doctorar el 1969, publicada el 1971 com a Fundamentación de una pedagogía de la no-violencia y la paz, reflecteix segons la mateixa font «els seus anhels pacifistes en la línia de Gandhi», i a la Diada hi va dedicar llibres com No-violencia y escuela (1985). Per aquesta tasca ha rebut, entre altres reconeixements, el Premi Ramon Llull del Govern Balear (2004) i la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts de Palma (2006). En prosa literària va escriure el Petit llibre d’un solitari (1968), que el DLC anomena «paràbola pacifista» i que el 1974 havia arribat a la tercera edició.

El DLC el defineix com a poeta i pedagog. Va néixer a Santanyí el 26 d’abril de 1936 i va fer la llicenciatura de pedagogia a Barcelona. El 1956 va començar a Palma els quaderns literaris Ponent, i els va continuar des d’Andalusia, on, inspector d’ensenyament, vivia des del 1963, amb alguna interrupció, segons la versió del DLC consultada el 2026. Entre els seus llibres de poesia hi ha El cant de la balalaika (1958), 5 meditacions existencials (1959), Insania terrae (1962), Talaiot del vent (1965), ampliat en una segona edició el 1972, Estels filants (1991) i Petits poemes (1999). També és autor d’una Petita ortografia mallorquina (1958), i ha proposat recuperar per a la llengua el nom de bacavès, un mot creat per Nicolau Primitiu Gómez i Serrano, en lloc de català.