Gabriel Florit i Ferrer

Qui era Gabriel Florit i Ferrer

La biografia de l’AELC lliga la prosa de Gabriel Florit a Sineu, on va néixer el 1944: de Prims de barra (1983), el seu primer recull de narracions breus, en diu que ja mostra un estil «fortament arrelat a la parla de Sineu». Una companyia de teatre del poble va portar a escena algun dels relats d’Històries de Son Sarigot (1991), i el 2003 va dedicar un llibre a Les fires i mercats de Sineu, on la biografia el presenta implicat en la vida del poble. En narrativa, la llista de premis de l’associació li dona la Rosa d’Or de la Pau de Castellitx del 1990.

Com a poeta, el 1980 va treure pel seu compte Carussa, el mateix any que va obtenir la Rosa d’Or de Castellitx de poesia; la Viola dels Jocs Florals de Felanitx li havia arribat el 1967. La llista de premis de l’AELC el fa finalista del Reina Amàlia cada any entre el 1980 i el 1988, llevat del 1983. Les dues pàgines de l’AELC situen als anys noranta el moment en què la seva poesia es va començar a conèixer: el pòrtic, que va escriure Abel Ramon Vidal, ho lliga a dos poemaris de la col·lecció La Balanguera, de Moll, Pols de corc: en clau de sístole (1992) i Diàstole i quatre poemes d’amor (1994), i la biografia diu que amb aquests dos llibres els seus versos van passar a ser coneguts fora de les illes. La mateixa biografia hi afegeix Amb els ulls fits (1990) i, ja el 2007, El salt de l’àngel, a El Gall de Pollença. Sebastià Bennassar en va preparar el 2005 una antologia per a Calambur, una editorial de Madrid, que la va incloure a la col·lecció Biblioteca de las Islas Baleares; segons la biografia, hi havia poemes de tots deu llibres que tenia publicats.

Professionalment, el pòrtic el presenta com a agent comercial, amb formació de perit mercantil, i en remarca que va fer la seva obra «al marge de capelletes i grups literaris de tota mena». El Diari de Balears li va publicar articles cada setmana a partir del 1996, i la biografia en fa sortir diversos llibres: Terra prima (2005), Pa llescat (2001) i Albellons de la memòria. Va morir el 12 de juny de 2024, als setanta-nou anys. L’AELC el tenia com a soci d’honor.