Bernat Cifre Forteza

Qui era Bernat Cifre Forteza

La tesi amb què Bernat Cifre es va doctorar el 1992, publicada el 2005, porta per títol Costa i Llobera i el món clàssic, i la biografia de l’AELC en destaca l’estudi formal de dues obres del poeta, les «Horacianes» i «La deixa del geni grec». Costa i Llobera era de Pollença com ell, i segons la mateixa biografia l’interès per la seva obra li va venir de Torres Gost, director de l’acadèmia del poble que duia el nom del poeta, on Cifre va fer la secundària. La biografia el presenta també com un rapsode que va dir moltes vegades en públic «Lo pi de Formentor», i les dues pàgines de l’AELC li atribueixen un estudi introductori al poema. La Fundació Rotger Villalonga, que treballa per fer conèixer Costa i Llobera, el va tenir al patronat.

Com a poeta, les dues pàgines de l’AELC el vinculen a Costa i Llobera i a la tradició mallorquina (el pòrtic, que va escriure Francesc Viñas, parla d’Escola Mallorquina), i totes dues remarquen el pes que hi té la mètrica tradicional. Els títols que citen van de Sistema decimal (1989) a La força del torrent: selecció de sonets (2017); entremig, el pòrtic esmenta S’encalcen les verdors saltant per les marjades (1996) i la biografia, Qui sap lo que diu un cant? (2002). També va escriure prosa poètica sobre el territori on va néixer: El camí no deixa (1976) i Geografia lírica, en dos volums (1981 i 1987). El pòrtic diu que hi aplica els mateixos criteris que als versos, amb el paisatge convertit en «símbol de les virtuts humanes», com a «Lo pi de Formentor».

Tota la seva carrera de professor va ser de llatí. Del 1975 al 2000 va ensenyar a l’Institut Ramon Llull de Palma; abans havia estat a Manises, entre el 1965 i el 1968, i a Granollers, del 1968 al 1975, on va ser catedràtic i director de l’institut. La llicenciatura en filosofia i lletres l’havia obtinguda a la Universitat de Barcelona el 1964; abans havia fet dos cursos de dret a l’Estudi General Lul·lià i havia passat pel Seminari Conciliar de Palma, del qual la biografia en recorda els professors de clàssiques. Pel que fa a la música, la seva gran afició segons la biografia, va col·laborar a organitzar el Festival Internacional de Música de Pollença, que havia creat Philip Newman el 1962, va tocar l’orgue a la parròquia del poble i va fundar el cor Gaudeamus Igitur. Havia nascut a Pollença el 24 de febrer de 1935 i hi va morir el 20 de desembre de 2021. L’AELC el tenia com a soci d’honor.