Pere Morey

Qui era Pere Morey

L’Enciclopèdia Catalana atribueix a Pere Morey una quarantena de títols de narrativa, adreçats «sobretot al públic juvenil». Hi fa arrencar l’obra de les rondalles tradicionals, a les quals diu que més endavant es van afegir la novel·la històrica, la ciència-ficció i la literatura fantàstica i mitològica; entre les rondalles hi ha Rondalles pels qui les saben totes (1979), publicat, segons explica ell mateix, per Moll. El pòrtic de l’AELC, fet amb documentació de l’arxiu de l’autor, diu que va escriure sobretot novel·la històrica, però també rondalles i novel·la negra, i teatre: un mimodrama, Sa Madona de Sagran, es va estrenar al Teatre Principal. La biografia de l’AELC la va escriure ell mateix, en primera persona, i el que se n’agafa aquí va atribuït.

Morey hi explica que va concebre Pedres que suren i Al començament fou el foc com un sol llibre, una novel·la de tema prehistòric, i que «per raons editorials es xapà en dos». Pedres que suren va obtenir primer el Joaquim Ruyra i, un any després, el premi de literatura catalana de la Generalitat de Catalunya en la modalitat d’obra per a infants. Ell mateix situa cap al 1300 dues novel·les, El templer i l’arquitecte (1999) i La metgessa càtara (2002); la primera la va traduir al castellà, i segons explica, cada any quatre instituts de la Península que l’havien llegida anaven a Mallorca dins el programa «Rutes literàries» del Ministeri d’Educació i Ciència i en recorrien amb ell els escenaris. Dels premis posteriors, Pirènia, el país que mai no va existir (2011) va guanyar el Mallorca Fantàstica, Les descomunals aventures del cavaller de l’armadura abonyegada (2002) el Baltasar Porcel de narrativa d’Andratx i Allò que conta el vent del desert el Guillem Cifre de Colonya del 1993. L’Enciclopèdia classifica com a novel·la eròtica La ciàtica de mossèn Blai i altres rondalles picantetes, premi Joanot Martorell del 1984, i en recull també novel·les policíaques com Operació verge negra (1987) i Una olor com de fera (1986).

L’Enciclopèdia veu reflectits a la seva obra els viatges arreu del món que va fer com a exportador de productes illencs; a la biografia, Morey diu que dirigia les exportacions d’una fàbrica mallorquina d’aixetes i que aquells viatges són el rerefons de les novel·les ambientades a l’Orient Mitjà, Cuba, les Filipines o el Magrib. Va estudiar econòmiques a Barcelona, segons explica, i l’Enciclopèdia data la llicenciatura el 1966. Des dels anys setanta va col·laborar en ràdio i televisió, a IB3, Onda Cero i TVE segons l’Enciclopèdia, que afegeix que també va ser professor universitari; a la biografia, ell mateix diu que va fer guions de còmic i de cinema. El pòrtic el presentava com a president dels Amics del Museu de Mallorca des del 2001. Va néixer a Palma el 23 de desembre de 1941 i va morir el novembre del 2019.