Antoni Serra

Qui era Antoni Serra

Celso Mosqueiro, un policia portuguès de Palma, protagonitza la majoria de les novel·les negres amb què Antoni Serra va tenir, segons la biografia de l’AELC, «un gran èxit» des de la segona meitat dels vuitanta. La mateixa font hi veu la petja de la novel·la negra nord-americana. N’enumera títols com El blau pàl·lid de la rosa de paper (1985), L’arqueòloga va somriure abans de morir (1986) o RIP, senyor Mosqueiro (1989), i hi afegeix L’avinguda de la fosca (1994), que té per protagonista un personatge real, Thomas Harris.

Abans d’arribar-hi, Serra havia passat per registres molt diferents. Fins als anys setanta, segons la biografia, va escriure la prosa de creació en castellà, amb títols com Caballero Homs (1965) o la trilogia Camino hacia la horca (1966-1972). Quan va passar al català, als setanta, va provar la novel·la experimental amb títols com La gloriosa mort de Joan Boira (1973) o Rapsòdia per a una nit de Walpurgis, Nureddunna (1981). Més endavant van venir Llibre de família (1991), que l’AELC qualifica de novel·la de formació, i Carrer de l’Argenteria, 36, sobre l’antisemitisme a Mallorca. També va publicar llibres de relats, entre els quals Quartet per a una confidència (1977) i La insostenible levitat dels cossos (1996), i amb el col·lectiu Ofèlia Dracs va signar llibres com Essa efa (1985). Les memòries de Gràcies, no volem flors (1981) i els quatre dietaris de Diari d’ombres, paisatges i figures (2002-2009) són, per al pòrtic, on potser es fa més visible la visió del món «compromesa, d’esquerres i catalanista» que hi llegeix a tota l’obra; la biografia hi afegeix que en aquests llibres recupera la memòria dels «anys de lluita franquista i postfranquista». A Gabriel Alomar, sobre qui va intensificar la recerca a partir del 1968, li va dedicar llibres com Gabriel Alomar: l’honestedat difícil (1984).

Havia nascut a Sóller el 1936. Estudiava medicina, que era la tradició de la família, i el 1958 ho va deixar per fer periodisme i escriure; a partir del 1961 va treballar a l’Última Hora, i va col·laborar en capçaleres com Avui, Serra d’Or o El Temps. La biografia en recorda també l’activitat política: els contactes amb les cèl·lules del PSUC, una detenció en una conferència a la Casa Catalana, la tancada d’intel·lectuals a Montserrat del 1970 i, de tornada a Palma el 1971, la direcció de la llibreria Tous, des d’on va impulsar la col·lecció Turmeda. Un any abans de ser un dels fundadors de l’AELC (1977), on va ocupar la vicepresidència per les Illes, havia fet de secretari tècnic del Congrés de Cultura Catalana a les Illes Balears. Va morir a Mallorca l’11 de març de 2023.