Jaume Armengol i Coll

n. 1938 · Mallorca

Escriptor, farmacèutic i polític nascut a Inca el 1938. El 1966 va guanyar el premi Ciutat de Palma de novel·la amb Els dies, que no va sortir en llibre fins al 1998. Va ser batle d'Inca del 1991 al 1995, i després va publicar novel·les com Que la terra et sigui lleu i L'agonia dels noms. Amb Antoni Armengol va estudiar la repressió de la guerra civil a Inca.

Llibres de Jaume Armengol i Coll

Tots els llibres de Jaume Armengol i Coll que tenim al catàleg: 7 obres.

Qui és Jaume Armengol i Coll

Segons el pòrtic de l’AELC, les novel·les de Jaume Armengol i Coll tenen «un important component d’investigació de caire històric, social i familiar». Les quatre que hi consten, de Que la terra et sigui lleu (2002) a L’agonia dels noms (2016), passant per Camí de Tofla (2010) i Ombres de tardor (2008), van sortir després que deixés l’alcaldia d’Inca, el 1995, quan, segons la biografia de l’AELC, va tornar alhora a la farmàcia i a l’escriptura. A l’assaig va publicar Socialisme i Nacionalisme (2002) i dos llibres sobre la repressió a la seva ciutat, La repressió a Inca: la República i la guerra civil (2005) i La repressió a Inca. Noves aportacions (2018), que el pòrtic dona escrits conjuntament amb Antoni Armengol.

Els seus dos premis literaris són dels anys seixanta, i tots dos van ser per a llibres que van trigar a publicar-se. Els dies, que el 1966 va guanyar el premi Ciutat de Palma Gabriel Maura de novel·la, no es va editar fins al 1998, i el recull de poemes El Caminant Perdut, premi Les Illes de Cantonigròs del 1967, va esperar deu anys, fins que el 1977 el va publicar Berenguer d’Anoia. La biografia situa a Barcelona, on havia anat a estudiar farmàcia, el començament del seu interès per escriure: a la residència d’estudiants Sant Jaume hi va coincidir amb autors com Blai Bonet o Gabriel Ferrater. Després d’aquells premis, diu la mateixa font, l’escriptura va perdre pes durant uns anys davant la feina i l’activisme.

Llicenciat en farmàcia, el 1967 i el 1968 va portar la secció de farmàcia d’Enciclopèdia Catalana, que aleshores dirigia Jordi Carbonell. De tornada a Mallorca, va presidir entre el 1976 i el 1979 la delegació d’Inca de l’Obra Cultural Balear, i en aquells anys, segons la biografia, donava classes clandestines de català. Va entrar a l’Ajuntament d’Inca a les municipals del 1979, amb una candidatura independent; hi va ser primer tinent d’alcalde fins al 1982, i el 1980 es va encarregar de la retolació dels carrers en català i del Reglament de Normalització Lingüística. Del 1991 al 1995 en va ser batle. Va néixer a Inca el 15 de març de 1938.