Manuel Bofarull

Qui era Manuel Bofarull

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) atribueix a Manuel Bofarull més de 150 títols i en diu que se centren especialment en el municipi d’Albinyana i en el Penedès, a més d’altres zones de Catalunya. La Finestra Lectora explica que, tot i ser de Badalona, va fer del Baix Penedès el seu àmbit de recerca, i li atribueix Notícies del Penedès (1800-1850), una crònica que l’editorial qualifica de «voluminós treball històric» i que el 1991 va guanyar el premi Sant Ramon de Penyafort de Vilafranca del Penedès. Com a membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs, que el 1980 li va concedir la seva medalla, hi va publicar molts estudis d’història local i de toponímia; la GEC en cita, a més de la crònica, Una malaltia sospitosa (el còlera del Vendrell el 1911) (1984), Don Joan Romagosa i Pros. Un general del Penedès (1986), Noms de lloc del terme d’Albinyana (1992) i Albinyana (1999). Hi va sumar tres volums sobre crims comesos a la Catalunya del segle XIX (2002, 2004 i 2008).

La novel·la és l’altra cara de la seva obra. Amb Els hereus de la terra va guanyar el premi Sant Joan, i amb Figures vora el rec, el premi Josep Pla del 1994, en una edició que la GEC qualifica de polèmica: Bofarull hi va renunciar després que dimitís una part del jurat, i el llibre, segons La Finestra Lectora, el va publicar Columna el 1995. Nascut a Badalona el 1923, va treballar en una oficina bancària fins a la jubilació, segons l’editorial, i des dels anys cinquanta ho va compaginar amb la correcció de textos per a Plaza i Janés, on, diu la GEC, va conèixer escriptors com Carles Riba, Espriu o Sagarra. La Finestra Lectora el presenta com un autodidacte. Va col·laborar a la Revista de Badalona i a Historia y vida, i va morir a Badalona el 2009; el 2016 els seus fills van cedir els seus papers a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès.