Ramon Xirau

Qui era Ramon Xirau

Ramon Xirau va desenvolupar a Mèxic la seva carrera de filòsof. Fill de Joaquim Xirau i Palau, hi va arribar exiliat amb la família el 1939, i el 1955 es va naturalitzar mexicà. A la Universidad Nacional Autónoma de México, on havia estudiat filosofia, va començar a fer classes el 1949 i va dirigir el departament de filosofia entre el 1950 i el 1970; també va ser professor de la Universidad de las Américas i va donar cursos i seminaris en universitats d’Itàlia, del Regne Unit i dels Estats Units. Va fundar i dirigir la revista Diálogos, el 1973 va entrar al Colegio Nacional i va col·laborar a Vuelta, la revista que dirigia Octavio Paz, un gran amic seu. L’Enciclopèdia Catalana diu que la seva obra filosòfica, extensa, s’inspira en part en el personalisme i l’existencialisme; en són títols El péndulo y la espiral (1959), Duración y existencia (1946) o Introducción a la historia de la filosofía (1964). Com a crític literari es va ocupar d’Octavio Paz, de la poesia espanyola i llatinoamericana i de sor Juana Inés de la Cruz, i va publicar Poesía y conocimiento (1978). Va rebre el doctorat honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona (1984), la Creu de Sant Jordi (1997) i el premi Octavio Paz a la trajectòria del 2009, que va compartir amb Ida Vitale.

Joan Maria Pujals, en el pròleg de la poesia completa que reprodueix lletrA, dona com a primer llibre de Xirau Deu poemes, editat a Mèxic el 1951; hi llegeix L’espill soterrat com «el record de la pàtria en l’exili» i diu que les platges són «un símbol bàsic» de la seva poesia. L’Enciclopèdia Catalana hi assenyala la influència de Hölderlin, d’Éluard i de Maragall, i un simbolisme que pot tenir alguna cosa de mític, a la manera d’Agustí Bartra, barrejat amb trets superrealistes i, de tant en tant, realistes. Entre els seus llibres de poemes hi ha Ocells (1986), Natures vives (1991), Dit i escrit (1983) i Les platges (1974), i el 1999 va sortir Indret del temps, un recull «de signe elegíac». Graons (1979) porta un pròleg d’Octavio Paz, que lletrA també reprodueix: Paz hi explica que en Xirau el pensament i el cant havien viscut en mons separats i que en aquest llibre «la comunicació esdevé unió». Arthur Terry, en un altre text recollit a lletrA, es fixava en la importància que Xirau donava a la metàfora, entesa com una fusió i no com una comparació. Va néixer a Barcelona el 1924 i va morir a Ciutat de Mèxic el 2017.