Lluís Calderer i Cortasa

Qui era Lluís Calderer i Cortasa

Lluís Calderer i Cortasa va ser mestre fins a la jubilació, el 2004, i l’Enciclopèdia Catalana el presenta també com a activista cultural. A Manresa, la seva ciutat, va impulsar el cineclub i l’escoltisme, i en el teatre va dirigir Art Viu, una companyia interdisciplinària, entre el 1964 i el 1968, i el 1996, va posar en marxa el grup Faig Teatre, del qual també va ser director. Va estudiar filosofia i lletres i es va llicenciar en filologia catalana. Va ser un dels mestres de català per a adults de Manresa sortits de «les primeres promocions» que Òmnium Cultural va formar a principis dels anys seixanta, i a final dels setanta va fer classes de català i de literatura catalana en el «projecte d’escola universitària de magisteri» que la Universitat Autònoma de Barcelona tenia a la ciutat.

El 2010 va rebre el premi Bages de Cultura pel conjunt de la seva obra. Com a escriptor, va publicar poemaris com Mentre la pols es mou (1995), Essència del temps (1982) o El pacte clos (1997), i novel·les com Figuracions (1998) i La Seu se’n va a córrer món (1984). Va escriure l’estudi introductori d’El cor quiet, de Josep Carner, va ser un dels curadors de l’Obra lírica de Josep Junyent i Rafart i és autor dels assaigs Diàleg amb la poesia (1996) i De la veu a la lletra. Qüestions de literatura catalana i estrangera (1994). Va traduir Camus, Ungaretti i Maupassant, i l’Enciclopèdia n’esmenta l’interès per com es va rebre Kavafis a Catalunya. Va escriure a El 9 Nou, Regió 7 i El Pou de Lletres, entre altres capçaleres, i a Faig, la revista literària de Manresa que va contribuir a fundar el 1975 i que el 1989 va passar a dir-se Faig Arts; també va col·laborar a la Història de la literatura catalana d’Edicions 62-Orbis.