Nicasi Camps i Pinós

Qui era Nicasi Camps i Pinós

Nick Hassy és el pseudònim amb què, segons l’AELC, Nicasi Camps signava les seves comèdies més «esbojarrades». La comèdia de to popular és, per a l’associació, el registre que preferia, i l’Enciclopèdia Catalana i l’AELC coincideixen a atribuir-li més de cent trenta obres de teatre, la major part estrenades. Les van representar sobretot grups d’aficionats i de teatre infantil, i a la impremta n’hi van arribar una trentena, moltes a l’editorial Millà. L’Enciclopèdia data el 1962 l’estrena de la primera, Anuncis econòmics, i el 1966 la publicació de la primera que es va editar, Un marit per a la meva dona, que va tenir diverses edicions gràcies a l’èxit, diu l’AELC. Del mateix to són Els meus marits m’enganyen, No tot són flors entre Roses i Clavells i Quatre nits de nuvis… de tres (1987). Un dissabte gris i trist, en canvi, és una peça dramàtica: la va motivar l’execució de Salvador Puig i Antich, l’AELC la defineix com «un al·legat contra la pena de mort» i el 1977 va obtenir el premi Emili Vilanova, en uns Jocs Florals de l’exili que l’Enciclopèdia compta entre els darrers.

Camps havia nascut a Terrassa el 1931, però de petit la família es va traslladar al Poblenou, i ja no se’n va moure. Al barri va codirigir la revista Quatre Cantons en dues etapes (1963-69 i 1973-78) i va escriure a Icària, la de l’Arxiu Històric del Poblenou, entitat de la qual l’AELC el considera un «membre actiu destacat». Els primers textos, de molt jove, eren en castellà; el català es va convertir en la seva llengua principal a la primera meitat dels anys cinquanta, segons l’Enciclopèdia. Treballava de comercial, i les narracions de Dels Pirineus a l’Ebre (2007), contes per a adults, l’AELC diu que les va escriure al llarg dels anys que va recórrer el país com a agent comercial.

Per als infants va escriure contes, que publicava a Cavall Fort, i teatre: El príncep i l’oreneta, que es va estrenar el 1983, porta a escena El Príncep Feliç, d’Oscar Wilde, i La filla del carboner (1981) es va endur el 1984 el primer premi que atorgava l’Associació Espanyola de Teatre Infantil i Juvenil. Un relat seu, Missatge al president, va guanyar el 2001 el premi Manuel de Pedrolo de l’Ajuntament de Mataró. Va adaptar al català Les dones sàvies, de Molière, i l’Èdip rei de Sòfocles, amb el títol Èdip, fill i espòs, i el 2014 va publicar Teatre antifranquista en temps de Franco, un volum amb tres històries escrites en forma de teatre. La ciutat de Barcelona li va concedir la Medalla d’Honor el 2006, i la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya, el premi Arlequí el 2007.