
De què va Antaviana
El 27 de setembre de 1978, la companyia Dagoll Dagom estrena a la Sala Villarroel de Barcelona Antaviana, un espectacle de teatre musical dirigit per Joan Lluís Bozzo i Anna Rosa Cisquella, amb música de Jaume Sisa, fet a partir de quinze contes de Pere Calders —entre altres «El primer arlequí», «Els nens voladors», «Raspall» i «El desert», aquest últim inclòs també a Cròniques de la veritat oculta—. El text es publica el 1979, i el que es publica no és un recull de contes escrit per Calders sinó el text d'aquell muntatge: l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana el registra dins l'obra de Calders a l'apartat de teatre, com «Antaviana [amb Dagoll-Dagom]. Barcelona: Edicions 62, 1979»; lletrA (UOC) en parla com de l'«adaptació teatral de contes de Calders, en un muntatge del grup Dagoll Dagom», i l'Enciclopèdia Catalana, de «l'adaptació teatral d'Antaviana (1978), que feu el grup Dagoll Dagom». Calders no hi va estar d'acord al principi: segons l'Associació d'Escriptors, va mirar diverses vegades de fer desdir la companyia i, en una entrevista amb Josep M. Espinàs, explicava que «els vaig fer una mena d'informe de sis folis a màquina de totes les raons que aconsellaven que no ho fessin» —la mateixa font adverteix que aquell escrit no s'ha pogut documentar i que el que Dagoll Dagom conserva són dos folis d'observacions, segons el biògraf Agustí Pons. De l'estrena, l'Associació d'Escriptors diu que «l'èxit de crítica i pública va ser unànime»; per a lletrA, va ser des d'aquell moment que «l'èxit popular, tan esquívol fins aleshores», va acompanyar «ja per sempre» l'obra literària de Calders.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui llegir una peça de referència del teatre musical català dels anys setanta, i no per a qui busqui prosa de Calders: els contes tal com els va escriure ell són als seus reculls, com Cròniques de la veritat oculta, no pas en aquest text. Interessarà sobretot a qui vulgui veure com una companyia construeix un espectacle propi a partir del material narratiu d'algú altre, i com se'n va sortir tot i les reticències de l'autor.
Qui l'ha escrit
Contista abans que res. A les seves pàgines l'impossible entra a casa sense trucar i ningú no s'immuta: aquesta calma és tota la broma. Va escriure bona part de l'obra durant els vint-i-tres anys d'exili a Mèxic. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986.
Totes les edicions en català
| Editorial | Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|---|
| Grupo Planeta | 2011 | 9788492672981 | Amazon · Casa del Llibre |
| Edicions 62 | 1979 | 9788429715293 | Amazon · Casa del Llibre |









