Àngel Ruiz i Pablo

Qui era Àngel Ruiz i Pablo

Per a l’AELC, el més rellevant de l’obra d’Àngel Ruiz i Pablo és la prosa de costums. Les dues pàgines que li dedica el presenten com «un dels millors costumistes de les Illes», i el pòrtic hi afegeix que és «l’escriptor menorquí més representatiu de la seva època». Aquesta prosa arrenca el 1895 amb Per fer gana. Caldereta d’articles menorquins amb molt poch such y una mica de pebre cohent, el primer llibre que va publicar en català. Al pròleg justificava la tria de la llengua: hi escrivia que volia que «obrigués ses ganes de voler llegir es menorquí». El 1910 van sortir en un sol volum dues novel·letes seves, Classes passives i Del cor de la terra, i el Viatge tràgic de l’amo en Xesc de S’Uastrà es va recollir el 1928 a Del cor de la terra. Proses menorquines.

Com a poeta en català, el 1911 va publicar Poesies. La biografia de l’AELC hi remarca el pes de Verdaguer, que es nota més als poemes de tema religiós, i hi afegeix Bécquer i el romanticisme tardà, a més de Guimerà, Costa i Llobera i Joan Alcover; també hi veu «esquemes floralescos», que va anar abandonant cap al final. La mateixa font recull, però, que «s’acostuma a apuntar» que la seva poesia té una importància relativa. En català també va escriure teatre: dues obres menors, que es van quedar inèdites.

En castellà, la biografia qualifica la seva obra de creació de «molt abundant». Hi ha una Historia de la Real Junta de Comercio de Barcelona (1758-1847) (1919), biografies d’encàrrec de Livingstone i del Cid, totes dues del 1922, llibres de viatges com Doce días en Mallorca (1892) i novel·les de consum com El último hidalgo (1912) o Clara sombra (1915), a més de poesia. Les seves idees també van canviar amb els anys. De jove era progressista i escrivia a El Liberal, de Maó; quan es va establir a Ciutadella es va acostar al catolicisme conservador, i la biografia diu que des d’aleshores la seva obra en va quedar «fortament impregnada». El seu pensament sobre el regionalisme i la descentralització el va exposar el 1898 en un discurs al Círculo Católico de Ciutadella, Conversa familiar sobre es regionalisme.

Va néixer a es Castell el 26 de gener de 1865 i va començar de periodista, a la premsa de Menorca i a La Almudaina de Palma. Quan anava a Mallorca es trobava amb els escriptors de l’illa al Salonet Beethoven, i amb un d’ells, el seu amic Joan Alcover, va mantenir una llarga correspondència. El 1906 va parlar dels anglicismes del català de Menorca en una conferència al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Cinc anys després va deixar l’illa per Barcelona, per la crisi econòmica que patia Menorca, que la biografia qualifica de greu, i perquè tenia una família molt nombrosa per mantenir. A Barcelona va escriure durant molts anys a La Vanguardia, el 1919 va ser mantenidor dels Jocs Florals i hi va morir el 16 de novembre de 1927.