
Crist de 200.000 braços
Quatre homes que no s'assemblen en res comparteixen una barraca aixecada amb les seves mans al camp d'Argelers. Bartra hi havia estat internat, i el llibre és testimoni i poema a la vegada.
El 1939 van marxar a l'exili molts escriptors, i Joan Fuster va observar que entre els qui se'n van anar hi havia gent «de totes les generacions i de totes les tendències». A París primer, i després a Mèxic i als altres països d'acollida, van continuar publicant en català: revistes com Lletres, La Nostra Revista, Pont Blau o Quaderns de l'Exili, i llibres escrits lluny de casa.
A la primeria del 1939, centenars de milers de persones van anar cap a la frontera francesa, i alguns escriptors en van deixar constància. Albert Manent, en el text que en reprodueix lletrA, cita les cròniques i novel·les d’Agustí Bartra, Manuel Valldeperes, Xavier Benguerel i Antoni Rovira i Virgili. Pere Calders, tres dècades després, en va dir «un acte col·lectiu i no volgut», i Joan Fuster va observar que la llista dels qui van marxar incloïa «gent de totes les generacions i de totes les tendències».
L’Enciclopèdia Catalana destaca la «tossuderia» amb què l’exili va mantenir la llengua i la cultura catalanes a tots els països que van acollir refugiats. París va ser el primer centre editor: s’hi van publicar periòdics de seguida, quan milers de refugiats eren encara als camps d’internament francesos.
A Mèxic, les publicacions en català van ser nombroses. La mateixa font hi destaca Lletres (1944-1948), La Nostra Revista (1946-1954) i Pont Blau (1952-1963), per les pàgines de les quals van passar, segons l’Enciclopèdia, «la majoria d’intel·lectuals i polítics exiliats», i els Quaderns de l’Exili, que dirigia un grup petit amb Joan Sales, Raimon Galí, Lluís Ferran de Pol i Josep Maria Ametlla. El portal que lletrA dedica a la literatura catalana de l’exili a Mèxic hi aplega, entre altres, Josep Carner, Pere Calders, Anna Murià, Agustí Bartra, Avel·lí Artís-Gener i Vicenç Riera Llorca.

Quatre homes que no s'assemblen en res comparteixen una barraca aixecada amb les seves mans al camp d'Argelers. Bartra hi havia estat internat, i el llibre és testimoni i poema a la vegada.

Pàmies té dinou anys quan creua els Pirineus amb la gent que fuig el 1939. Aquí conta el camp de Magnac-Laval, la convicció general que es tornaria en qüestió de setmanes i el salt cap a Amèrica, amb cartes de companyes i retalls de diaris del moment pel mig.

Una novel·la sobre Mauthausen escrita per un home que hi havia estat pres, redactada a Andorra entre el 1945 i el 1946. En català no va poder sortir fins al 1963.
Dotze poemes nascuts dels anys d'exili de Riba a França, amb Hölderlin de fons; l'Enciclopèdia hi llegeix alhora vivència religiosa i poesia civil.
Les cartes que Joan Sales va escriure a Mercè Figueres i a Màrius Torres a partir del 1936, del front d'Aragó a l'exili a la República Dominicana. Ell mateix les va reunir quaranta anys després; aquesta edició hi suma un postfaci i cartes originals.

Bartra es reconeix en Odisseu, «esclau de la tornada» com ell, i en fa un llibre de gèneres barrejats sobre l'exili. La primera edició va sortir a Mèxic el 1953.
Els catalans establerts a Mèxic, vistos per un Calders que coneixia aquell món de primera mà. No hi fa crònica: el que l'interessa és com es viu per dins una vida lluny de casa i «a mitges». Premi Sant Jordi.
Un poble francès on la Gestapo va afusellar tots els homes el 1944, i les dones que hi van quedar. Bertrana hi va passar mesos amb una missió humanitària, en els anys d'exili a Suïssa, i en va treure aquest testimoni.

Les memòries de Tísner en quatre volums: la guerra, la derrota, la travessia de França a Mèxic amb l'Ipanema, la feina d'escenògraf i guionista allà i el retorn del 1965, escrites amb gust per l'anècdota i plenes de gent coneguda.
Pere Quart, ja de tornada de l'exili i passats els seixanta, fa balanç de la seva vida i del país que es troba: dictadura assentada i gent que aprèn a consumir. Versos entre la invectiva i la confidència, clars i escèptics.
Llibres d'autors d'aquí. Cada dia en surten uns altres.