Gabriel Maura

Qui era Gabriel Maura

La menestralia i la «classe mitjana més baixa» de Palma són la gent que retraten les vuit narracions d’Aigoforts, el llibre de Gabriel Maura que el Diccionari de la literatura catalana (DLC) considera la seva obra més important. Per al diccionari, hi ha un fort pessimisme «sota una capa de costumisme» i malgrat l’humor aparent, i el llenguatge col·loquial accentua un retrat que qualifica de «magnífic»; en destaca tres narracions, Es frac (Quadro de males costums), Ses Peparrines i Escola pràctica. Nova Editorial Moll, que n’ha publicat dues edicions, parla del llibre com d’una «obra mestra del costumisme mallorquí», i en una d’elles el descriu com un document de la Ciutat de Mallorca del seu temps, escrit «a través d’un humor àcid i corrosiu», sobre el món humil que l’autor coneixia. El llibre va sortir el 1892 i, segons el DLC, es va reeditar el 1905, el 1913, el 1920 i el 1943; Moll precisa que les narracions havien aparegut abans en revistes, entre el 1879 i el 1887.

Gabriel Maura va néixer a Palma i hi va morir el 29 de març de 1907. Era el gran dels germans Maura, Antoni, Miquel, Bartomeu i Francesc, i va portar l’adoberia de la família; Moll el defineix com a escriptor i empresari, i el DLC diu que només va escriure de manera esporàdica. Per a la premsa va fer servir diversos pseudònims, sobretot el de Pau de la Pau, però també Al-Majori i Fermín, i va publicar a La Dulzaina, a la Revista Balear, a La Ignorància, a La Roqueta i al Calendari Català de F. P. Briz. Va escriure també poesia, amb alguns poemes en castellà, que el DLC troba de factura poc acurada però amb un cert to personal, i el 1868 va guanyar un accèssit als Jocs Florals de Barcelona.