Els vells
De què va Els vells
Els vells (1903) és el drama en tres actes amb què Ignasi Iglésias va posar sobre l'escenari dos obrers vells despatxats de la fàbrica on treballen per causa de la seva edat. En Joan i en Valeri perden la feina alhora, però no els queda igual: en Joan pot comptar amb els sous de la filla, l'Engracieta, i del promès d'aquesta, l'Agustí, fill al seu torn d'en Xalet; en Valeri, casat amb la Susanna, no té cap suport familiar. En Joan intenta organitzar-se amb els altres obrers vells despatxats, però al tercer acte, a la reunió, els companys el deixen sol amb la seva revolta. Abans de morir aconsegueix reconciliar l'Agustí i l'Engracieta, i és l'exaltació creixent la que acaba provocant-li la mort. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana la descriu com un «drama en tres actes amb unes paraules d'en Maragall», estrenat a Barcelona, al Teatre Català Romea; l'Enciclopèdia Catalana data l'estrena el 6 de febrer de 1903 i la publicació el mateix any, i inscriu l'obra en el teatre d'idees del modernisme, amb influència d'Ibsen. Es va traduir al castellà, amb estrena a Madrid el 1905, i al francès, amb estrena a París el 1908.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui teatre social català de començaments del segle XX, escrit per denunciar i no només per commoure: aquí no hi ha vellesa enternidora, sinó la constatació seca que a l'obrer vell no li queda res si no té família que l'aguanti. Són tres actes directes, pensats per a l'escenari, que es llegeixen sense gaire dificultat malgrat els seus més de cent vint anys. Interessarà especialment a qui vulgui veure com el modernisme català va absorbir Ibsen sense deixar de mirar la fàbrica del costat.
Qui l'ha escrit
Dramaturg de Sant Andreu de Palomar, una de les veus del teatre modernista. Influït per Ibsen i cofundador del Teatre Independent, va triomfar al Romea amb un teatre d'idees de to social, amb obres com El cor del poble, Els vells o Les garses. Als darrers anys va conrear sobretot la comèdia de costums. El seu enterrament va ser una manifestació popular.
