Xesc Barceló
Xesc Barceló, nom de ploma de Francesc de Paula Barceló i Fortuny (Palma - Barcelona, 2022), va ser guionista de televisió, de Terra d'escudella (1976-77) a Les veus del Pamano (2009). En llibre va publicar poesia, novel·les com El paratge de l'aranya (1973) i les obres de teatre El duc Meu-Meu i Entraré de nit, totes dues premiades.
Llibres de Xesc Barceló
- Horitzons de pedra
Horitzons de pedra
- La sabata de l'emperador Orfran
La sabata de l'emperador Orfran
- El duc Meu-Meu
El duc Meu-Meu
- Entraré de nit
Entraré de nit
Qui era Xesc Barceló
Com a guionista de televisió, Xesc Barceló va signar sèries i guions dramàtics, de vegades sol i de vegades amb altres autors. L’Enciclopèdia Catalana en cita, entre altres, Les veus del Pamano (2009), Mecanoscrit del segon origen (1985), Barcelona, ciutat neutral (2011), Laura (1998), Sitges (1996-97) i Terra d’escudella (1976-77), que presenta com el «primer programa infantil en català a Televisió Espanyola». Arnau (1994) li va valer el 1995 el premi audiovisual de la Institució de les Lletres Catalanes, i el 2004 els Guionistes Associats de Catalunya el van premiar per la trajectòria professional.
Francesc de Paula Barceló i Fortuny, que és el seu nom complet, signava Xesc Barceló i, alguns textos, Max Bob. Com a poeta va publicar Horitzons de pedra (1969), premi Ciutat de Manacor. Al teatre, a més de col·laborar en diversos muntatges, va escriure Entraré de nit, premi Ciutat de Sabadell de teatre del 1972, publicada el 1980, i El duc Meu-Meu, que va guanyar el premi Ciutat de Granollers de teatre el 1971, es va estrenar el 1977 i es va publicar el 1978. Entre les novel·les hi ha L’illa de Saturn (1991), escrita amb Eduard Cortés Lletget, El mirador dels secrets (2007), Arnau, els dies secrets (1994), El paratge de l’aranya (1973) i Casa de troncs a la muntanya (1993), i en la narració, Bang! o la bona estrella (1982) i La sabata de l’emperador Orfran (1974).
