Treball i classe a la literatura catalana
Aquí la classe s'explica per l'ofici: la ferreria, la mina i el riu, les darreres colònies industrials. Són feines que en bona part ja no existeixen, i per això els llibres d'aquesta pàgina s'assemblen més a un inventari del que s'ha perdut que a una novel·la de tesi.
La classe, en aquests llibres, entra per la feina: qui treballa, on i amb quines mans. I les feines que hi surten són gairebé sempre feines que després van desaparèixer.
Comença al teatre popular. Frederic Soler va estrenar Lo ferrer de tall al Romea el 16 d’abril del 1874. Un baró va al darrere de la Rosa, la filla del ferrer, i per arribar-hi fa servir l’Arnal, un patge seu que és precisament l’home que ella estima. El que separa l’obra dels drames d’honor coetanis és com se’n surt: sense sang. El Diccionari de la literatura catalana hi veu una manera d’entendre l’honor «que es podria anomenar pactista».
Un segle més tard, Jesús Moncada fa a Camí de sirga l’inventari dels oficis d’una vila que vivia de la mina i del riu: els llaüters amunt i avall de l’Ebre, la conca minera, tot el darrer segle de Mequinensa. I Francesc Serés continua el recompte a La força de la gravetat (2007, premi Crítica Serra d’Or del mateix any): disset contes que, diu l’AELC, comparteixen protagonista —«el país, aquest país»— i el recorren «de les darreres colònies industrials a la Barcelona olímpica».
En vers, la feina de mirar des de baix la fa Blai Bonet a L’evangeli segons un de tants (1967): qui hi porta la veu no és cap autoritat, sinó un home del munt que explica el que ha vist.
Una nota per situar-ho: quan la literatura catalana s’ho va proposar com a programa, va ser cosa de crítics. El realisme històric que van formular Josep M. Castellet i Joaquim Molas, aproximadament entre el 1959 i el 1968, volia posar la feina intel·lectual i literària al servei de la recuperació política del país i fer-ne, en paraules de l’Enciclopèdia Catalana, «arma de lluita contra el franquisme». Els títols d’aquesta pàgina vénen d’abans i de després.
