Jacobé i altres narracions
De què va Jacobé i altres narracions
Catorze relats curts sobre la gent de mar del Blanes de final del segle XIX, amb la seva manera de viure i de parlar. L'AELC en destaca la llengua, culta i alhora col·loquial, i el contrast entre la duresa de l'ofici —una tempesta que les famílies segueixen des de la platja— i els moments bons: un àpat senzill a tocar de l'aigua o la màgia dels somnis d'infant. Jacobé, el relat que dona títol al volum, és dels més llargs, amb vint-i-dues pàgines.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui conèixer el Blanes mariner de finals del segle XIX i la llengua viva dels seus pescadors.
Qui l'ha escrit
Narrador (Girona, 1858 - Barcelona, 1939) que va situar a Blanes i al mar bona part dels seus relats. Marines i boscatges (1903), ampliat i refós el 1920 com a Pinya de rosa, va fer que Josep Carner i altres noucentistes el prenguessin com a model, sobretot per la llengua. Els altres dos reculls de relats que l'AELC considera cabdals són La parada (1919) i Entre flames (1928).
