De què va Pinya de rosa
Ruyra hi va tornar a publicar, el 1920, els relats de Marines i boscatges (1903): ajustats a la gramàtica de Fabra, amb un de nou al final, L'idil·li d'en Temme, i amb un títol nou, que és com es diu un nus de mariner. Es reparteixen en quatre llibres, d'Impressions a Novel·letes capitulades. Els dos últims apleguen els més llargs, on pesen més la història i els personatges: el Garet, la Fineta o Jacobé, un boig que, segons el Diccionari de la literatura catalana, «confronta el determinisme naturalista amb el fatalisme modernista». A les dues narracions de bosc que tanquen el primer llibre i a les tres del segon, diu la font, hi entren el misteri i el fantàstic a la manera modernista. La majoria de textos passen al mar o en treuen el material.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui llegir els relats de Ruyra en la versió que ell mateix va fixar el 1920.
Qui l'ha escrit
Narrador (Girona, 1858 - Barcelona, 1939) que va situar a Blanes i al mar bona part dels seus relats. Marines i boscatges (1903), ampliat i refós el 1920 com a Pinya de rosa, va fer que Josep Carner i altres noucentistes el prenguessin com a model, sobretot per la llengua. Els altres dos reculls de relats que l'AELC considera cabdals són La parada (1919) i Entre flames (1928).
Totes les edicions en català
| Editorial | Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|---|
| CreateSpace Independent Publishing Platform | 2013 | 9781481927987 | Amazon · Casa del Llibre |
