Mar i illes a la literatura catalana
Una illa fa dues coses contràries: tanca i empeny a marxar. Aquí hi ha la Palma senyorial que s'extingeix en una alcova, els jueus mallorquins que proven de fugir de la Inquisició per mar, les cròniques d'una escriptora que va viure tres anys a Tahití i una illa inventada que de nit s'omple del que ha sortit de l'aigua.
No tot el que hi ha aquí és Mallorca, però Mallorca és per on sol començar. Llorenç Villalonga hi va publicar Mort de dama el 1931, i les dues primeres edicions van sortir signades amb el pseudònim Dhey. No el va protegir gaire: el Diccionari de la literatura catalana recorda que la novel·la va ser «atacada amb contundència tot just es publicà, especialment a l’illa». El llibre gira entorn de l’agonia i la mort de dona Obdúlia de Montcada, vídua de Bearn, que encarna una aristocràcia sorgida de la Restauració i ja condemnada a desaparèixer, amb la seva neboda i antagonista, la baronessa Maria Antònia, a la vora. I de passada Villalonga es riu de l’Escola Mallorquina per boca de la poetessa xueta Aina Cohen.
Quan la sortida per mar és de veritat, sol acabar malament. Dins el darrer blau (1994), de Carme Riera (Palma, 1948), parteix dels processos inquisitorials que el 1691 es van seguir a Mallorca contra un grup de jueus: volien deixar l’illa i el mal temps els ho va impedir, i el que ve després són els autos de fe. Va guanyar el Josep Pla el 1994 i, el 1995, el Joan Crexells, el Lletra d’Or i el Premio Nacional de Narrativa, que fins llavors no s’havia atorgat mai a una novel·la en català.
Cap enfora, el mar s’obre del tot: Aurora Bertrana va passar tres anys a Papeete —del 1926 al 1929, segons l’AELC— i d’aquella estada en va sortir Paradisos oceànics (1930), que la mateixa font presenta com «un dels primers llibres de viatge publicat en llengua catalana». Va ser un èxit de crítica i de vendes, en un gènere que aleshores gairebé no es conreava en català.
I hi ha les illes que no consten enlloc. La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol, va aparèixer l’octubre del 2002: el narrador i protagonista és un irlandès, i tota la novel·la es mou entre dos llocs situats un a cada extrem de l’illa, la casa i el far, mentre uns éssers que surten de l’aigua assetgen la casa nit rere nit.
