De què va Panegíric a la mort de Pau Claris
Pau Claris, el president de la Generalitat que havia lligat Catalunya amb França, es va morir sense avisar el febrer del 1641, quan a Barcelona encara es celebrava el que havia passat a Montjuïc. Fontanella tenia divuit anys i hi va respondre amb aquest text: una trentena de pàgines de discurs fúnebre on va alternant una prosa molt ornamentada amb poemes, i on fa servir tres llengües, el català, el llatí i el francès. Elogia el mort i, alhora, pren partit, i ho fa des de dins mateix del poder: el dedica al seu pare, que aquells mesos era conseller en cap de la ciutat. L'edició moderna, a cura de Montserrat Clarasó i Maria-Mercè Miró, hi posa el context que el text demana.
A qui li agradarà
Per a qui s'interessi per la Guerra dels Segadors i vulgui llegir-la en paraules d'algú que hi era a dins. També per a qui tingui curiositat de sentir com sonava la retòrica del Barroc europeu quan es feia en català.
Qui l'ha escrit
Poeta i dramaturg, una de les veus més fortes del Barroc en llengua catalana. Va escriure des del cor de la revolta catalana i després des de l'exili, amb un enginy verbal que converteix el desengany en matèria literària.
Totes les edicions en català
| Editorial | Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|---|
| Curial Edicions Catalanes | 2008 | 9788472567733 | Amazon · Casa del Llibre |
