Civilitzats, tanmateix!
De què va Civilitzats, tanmateix!
Tres barcelonins, un matrimoni i l'amant d'ella, fan naufragi i van a raure a una illa deserta, al Pacífic, i allà l'amant, l'Eduard, decideix dir al marit que estima la seva dona. Segons el Diccionari de la literatura catalana, el que mou la comèdia és que el marit, l'Oriol, un enginyer pràctic, està disposat a parlar-ne, i que qui s'hi nega és ella, la Rosina, que defensa les aparences com una part de la civilització d'on vénen. El Diccionari hi llegeix una mirada irònica als valors de la burgesia i al teatre que aquesta classe preferia, però Soldevila, que se sentia part d'aquella burgesia, en fa servir les convencions sense parodiar-les. És una peça en un acte: es va publicar el 1921 dins Una atzagaiada i altres contes; l'estrena va ser l'any següent. La traducció francesa va servir de base a La petite hutte d'André Roussin, una adaptació que el Diccionari qualifica de «propera al plagi».
A qui li agradarà
Per a qui li agradi l'alta comèdia amb ironia i vulgui veure un triangle amorós en una illa deserta.
Qui l'ha escrit
Escriptor i periodista barceloní (1892-1967). L'AELC diu que tota la seva obra volia «educar, modernitzar i catalanitzar» la burgesia barcelonina: comèdies com Civilitzats, tanmateix!, articles, llibres de divulgació i novel·les com Fanny (1929), primera d'una trilogia que tanca Valentina, premi Crexells.
