De què va Esbós de tres oratoris
Esbós de tres oratoris és, segons l'Enciclopèdia Catalana, la darrera obra de Carles Riba, publicada el 1957 i «en un moment en què li decreixia l'audiència». Hi assaja la poesia narrativa i, de tema religiós, recorre a les històries dels reis d'Orient, de Llàtzer i del fill pròdig «per tal de dramatitzar les exigències de viure amb sinceritat la fe religiosa»: els tres episodis hi són, doncs, al servei d'aquesta exigència, i no explicats per ells mateixos. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ho formula des de l'altre costat: hi veu Riba exposant les seves preocupacions espirituals mitjançant una poesia dramàtica i narrativa «que s'apropa més al gran públic». És el llibre amb què tanca la seva obra, i ho fa provant aquest registre.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui veure Carles Riba assajant, al final de la seva obra, la poesia narrativa, aplicada aquí a tres històries bíbliques molt conegudes. Interessarà a qui li interessi la relació entre fe i sinceritat, que és el que, segons l'Enciclopèdia Catalana, aquests tres esbossos posen en escena. És també, segons l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, la part de la poesia de Riba que s'acosta més al gran públic, de manera que no cal haver-ne llegit res abans per entrar-hi.
Qui l'ha escrit
Poeta, traductor i humanista, una de les veus majors de la poesia catalana del segle XX. De les Estances a les Elegies de Bierville, escrites a l'exili, va fer d'una poesia exigent i de gran rigor formal un lloc de reflexió sobre l'amor, el temps i la condició humana. Va traduir Homer, Sòfocles, Hölderlin o Rilke.
Totes les edicions en català
| Editorial | Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|---|
| Empúries | 1987 | 9788475961200 | Amazon · Casa del Llibre |
