De què va La collita en la boira
Res de reflexió intel·lectual ni de lliçó moral: segons el Diccionari de la literatura catalana, el que Manent vol donar en aquests poemes és un estat d'ànim, que sovint arriba barrejant sensacions de la natura. Són poemes dels anys 1918 a 1920, repartits en elegies, odes i poemes de primavera; giren al voltant del temps que passa i de la mort, i miren de compensar la pèrdua aturant un instant de bellesa. El paisatge li inspira una actitud franciscana, sense queixa. La font hi reconeix Carner i Guerau de Liost, però també els romàntics anglesos, en el to col·loquial amb què tracta el paisatge, i recorda que l'any abans Manent havia traduït Keats. Per al Diccionari, és el llibre on el poeta assenta bona part de la seva poètica postsimbolista.
A qui li agradarà
Per a qui busqui poesia postsimbolista catalana de to elegíac.
Qui l'ha escrit
Poeta, traductor i dietarista (Barcelona, 1898-1988). Va passar del noucentisme a una veu pròpia marcada per la poesia pura, va traduir sobretot poesia anglesa i va fer interpretacions de poemes xinesos a partir de versions angleses. Del dietari, que va escriure del 1918 al 1981, en va publicar fragments com El vel de Maia, premi Josep Pla. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1985).
Totes les edicions en català
| Editorial | Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|---|
| Edicions 62 | 1987 | 9788429725575 | Amazon · Casa del Llibre |
