Misteri de dolor

Argument

Adrià Gual va basar Misteri de dolor en la cançó popular de la Mariagneta, segons la seva biografia a l’AELC, i Carles Batlle explica que la cançó hi sona, «cantada o taral·lejada en moments crucials», com un leitmotiv. En va sortir un drama en tres actes sobre una mare, la seva filla i l’home de la mare. Aquest resum es basa en el Diccionari de la literatura catalana (DLC), que en recorre els actes; en la pàgina de l’obra de l’AELC, que la resumeix en dues frases; i en els materials del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per al muntatge de Manel Dueso (2010), on hi ha el text de Batlle.

La Mariagneta té vint-i-dos anys, i amb la seva mare hi ha, diu el TNC, una relació «d’amor-odi». És filla del primer matrimoni de la Mariagna, que ara està casada amb en Silvestre, un home molt més jove que ella; la pàgina de l’espectacle dona quaranta-tres anys a la mare. La Mariagna té també un confident, en Segimon, que el DLC descriu com un vell mestre d’escola que s’està a la muntanya.

La mare té un projecte per a la filla, el noi Labast: l’AELC diu que ja s’ha compromès a donar-li-la, i el DLC, que la Mariagneta s’ho mira «amb molt mals ulls». Al primer acte, el matrimoni sembla ben avingut. Però la Mariagneta i en Silvestre estan enamorats l’un de l’altre (AELC). Batlle remarca que la tensió «entre el desig i el deure» fa que els tres protagonistes «ens ocultin i s’ocultin sentiments durant tota l’acció», encara que el conflicte aflori amb nitidesa.

Al segon acte, el secret surt a la llum: la Mariagna, en tornar, descobreix el que hi ha entre la filla i el padrastre. Ella torna a marxar per fer un encàrrec, i el DLC diu que el públic hi percep «una clara insinuació de suïcidi». Tota la nit del tercer acte és d’espera, fins que arriba la notícia que la Mariagna és morta i, després, el cos (DLC). L’AELC ho diu sense rodeigs: la descoberta porta la Mariagna «al suïcidi».

Temes

• Una tragèdia rural sense postal. Gual volia, en paraules seves que cita el DLC, «fugir de la comoditat dessaborida de fer pagesos de teatre»; Batlle en recull una altra fórmula de l’autor: «una obra dramàtica rural sense ruralismes».
• El que no es diu. Batlle la inscriu en el «drama íntim» d’arrel simbolista, que juga amb el contrast entre el que es diu i el que es calla.
• El destí. Batlle hi veu una barreja de «determinisme naturalista» i de «fatalisme dels tràgics grecs»; el DLC també hi veu la petja de la tragèdia grega.
• Els models. Per al DLC, s’hi senten Espectres, d’Ibsen, i Interior, de Maeterlinck, i una tradició de teatre rural «de ressò guimeranià»; Batlle hi destaca el model de Terra baixa.

Per treballar-la a classe

• L’espai únic, que el DLC descriu cada cop més fosc d’acte en acte i llegeix com un trajecte simbòlic.
• La funció de la cançó de la Mariagneta, que Batlle tracta com un leitmotiv i un símbol, i els altres elements simbòlics que enumera el DLC, com el pou plantat enmig de l’escenari.
• Les marques de tragèdia grega que hi troba el DLC: el drama nu, les unitats clàssiques i la manera de lamentar-se dels personatges.