De què va Sàtires
Els pecats, sobretot els capitals, els homes i les dones: el llibre que Guerau de Liost va treure el 1927, il·lustrat per Xavier Nogués, els passa per la sàtira en tres parts. En queden fora els militars, a qui va dedicar el poema No hi ha res a dir sota la dictadura de Primo de Rivera; segons el Diccionari de la literatura catalana, va passar la censura perquè «la intel·ligència del censor de torn no estava a l'alçada de les circumstàncies». La quarta part prevista, els Diàlegs clericals, es va retirar quan el volum ja era a la impremta, en part per consell de Josep Carner, i no es va incorporar fins a l'Obra poètica completa del 1983. La font hi reconeix la ironia i la sàtira pròpies del noucentisme, el considera, amb reserves, la tercera peça de la trilogia que l'autor havia anunciat el 1908 amb La muntanya d'ametistes, i diu que va pesar molt en poetes que es formaven als anys trenta, com Pere Quart.
A qui li agradarà
Per a qui busqui la vena satírica i irònica del noucentisme.
Qui l'ha escrit
Guerau de Liost és el pseudònim amb què Jaume Bofill i Mates (Olot, 1878 - Barcelona, 1933) va signar la seva poesia, de La muntanya d'ametistes (1908) a les Sàtires (1927). L'AELC el situa al cor del Noucentisme i remarca el mestratge que hi va tenir Josep Carner. Com a polític va ser regidor i diputat, i el 1922 va fundar Acció Catalana.
Totes les edicions en català
| Editorial | ISBN | Comprar |
|---|---|---|
| Quaderns Crema | 9788477272793 | Amazon · Casa del Llibre |
