La muntanya d'ametistes
De què va La muntanya d'ametistes
Aquest recull de Guerau de Liost havia d'obrir una trilogia dedicada successivament a la natura, a la ciutat i a la psicologia de les persones, que es va completar molts anys després amb La ciutat d'ivori i Sàtires. El tema és el Montseny, i l'Enciclopèdia en descriu una visió «ciutadana», que ordena la muntanya i alhora l'admira amb una devoció de to franciscà. Aquest afany d'ordre es veu en l'arquitectura del volum: vuit parts que, entre un proemi i una conclusió, passen per l'aigua, el cel, la flora i la fauna, el temps, la gent del Montseny i la manera com es relacionen poesia i natura. El pròleg és d'Eugeni d'Ors, i s'ha llegit com un programa del noucentisme, però l'Enciclopèdia adverteix que l'autor hi anava amb menys radicalitat. La segona edició, pòstuma, en va rebaixar la retòrica i va rebatejar els apartats.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui llegir la poesia noucentista en un dels llibres que, segons l'Enciclopèdia, millor la representen.
Qui l'ha escrit
Guerau de Liost és el pseudònim amb què Jaume Bofill i Mates (Olot, 1878 - Barcelona, 1933) va signar la seva poesia, de La muntanya d'ametistes (1908) a les Sàtires (1927). L'AELC el situa al cor del Noucentisme i remarca el mestratge que hi va tenir Josep Carner. Com a polític va ser regidor i diputat, i el 1922 va fundar Acció Catalana.
