Bruixa de dol

El llibre es divideix en dues parts, i cada part en seccions amb títol propi. Val la pena mirar-se l’índex abans de començar, perquè l’ordre no és casual: la primera part va de la infantesa i dels primers enamoraments cap a la ruptura, i la segona s’obre des del jo cap a un nosaltres de dones. Llegit seguit, el volum explica un procés; llegit a salts, se’n perd bona part.

La segona cosa que convé tenir clara és la barreja de formes. La majoria de poemes són d’art menor, rimen en assonant i alguns porten tornada, de manera que sonen a cançó; enmig, però, hi ha blocs sencers de sonets en decasíl·labs, que és la mesura clàssica de la tradició catalana. Una manera d’entendre-ho, i és la que se sol proposar a classe, és que Marçal no fa servir la forma culta per apujar el to ni la popular per abaixar-lo, sinó que les alterna i les fa xocar. Quan comentis un poema, mira sempre primer amb quina de les dues famílies t’has trobat, perquè la resposta condiciona tota la resta del comentari.

Els símbols són pocs i molt insistents. La bruixa és la dona que la comunitat assenyala perquè no encaixa; Marçal se n’apropia i la converteix en un lloc des d’on parlar, de manera que la soledat i la companyia hi van juntes. La lluna és la imatge que hi torna més, i el que hi va lligat és tant la solitud com el sosteniment d’unes dones per les altres: les dues coses hi van juntes. Els dos mots del títol ja anuncien el doble moviment del conjunt: el dol d’una banda i, de l’altra, la figura que se’l posa i se’l treu.

El context explica moltes coses. Els poemes es van escriure als anys de sortida del franquisme, poc després de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona del 1976, i dins del llibre hi ha un himne per al 8 de març. La solidaritat entre dones no és, per tant, un afegit ideològic al final: és el lloc on desemboca el dolor de la primera part, i la millor manera de llegir el conjunt és seguir aquest pas d’una cosa a l’altra.

Si l’has de preparar per a les PAU, busca’n una edició amb notes i aparell: se n’han publicat de pensades expressament per a l’aula, i ajuden amb el vocabulari d’origen rural i amb les referències al cançoner popular, que és on més fàcilment es perd un lector d’avui.