L'òpera quotidiana
De què va L'òpera quotidiana
L'òpera quotidiana es planteja com «un quadre de costums de la Barcelona de la preguerra fins a l'actualitat», explicat, diu el text de presentació reproduït a la pàgina d'obra de l'AELC, «amb humor i ironia». Els personatges que hi desfilen són «del passat i del present», «desconcertats i somniadors», i tots comparteixen un mateix impuls: «intenten d'inventar-se una nova vida més enllà de la realitat que coneixen, ensopida i insatisfactòria». La mateixa font recorre a una imatge operística per descriure com es relacionen entre ells: «Com a les obres del gran Verdi», canten «àries i cavatines en soledat» i «inicien tímids duets per tal de comunicar-se». I hi afegeix una relació explícita amb un altre llibre de l'autora: en aquesta novel·la, diu, Montserrat Roig «s'aparta […] dels personatges de la seva obra anterior (El temps de les cireres)».
A qui li agradarà
Per a qui vulgui una novel·la coral de Barcelona, feta de personatges que s'hi creuen i amb prou feines es comuniquen, explicada amb humor i ironia. Interessarà a qui li agradi resseguir la ciutat des de la preguerra fins al present a través de vides petites i insatisfetes, i a qui ja conegui El temps de les cireres i vulgui veure on la font diu que Montserrat Roig se'n separa. No és imprescindible haver-la llegit abans.
Qui l'ha escrit
Novel·lista i periodista, una de les veus que millor expliquen la Catalunya de la Transició. Va convertir la petita burgesia de l'Eixample en matèria de novel·la, sempre mirada des de les dones, i va ser qui va recollir el testimoni dels catalans deportats als camps nazis. Feminista i compromesa, va escriure fins al final.
