De què va Molta roba i poc sabó...
De Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen, la pàgina d'obra de l'AELC no en reprodueix una sinopsi sinó el pròleg que hi va escriure la mateixa Montserrat Roig, i el que hi fa és sobretot jutjar-lo. El troba «Ple d'alts i baixos, desigual, amb transcendentalismes barats» i li retreu la falta de «domini de l'idioma»; alhora hi reconeix «una especial tendresa», perquè és «el primer aplec escrit amb consciència d'escriptora». Del com es va fer, n'explica el lloc i el temps: el va escriure «ara fa vuit anys a Tiana, on em vaig tancar a prop d'on viu la Lola Anglada, sota el cel límpid del Mediterrani», hi va sumar «unes quantes narracions escampades d'ací i d'allà» i el va presentar al premi de narracions Víctor Català. De l'argument dels contes, el pròleg no en diu res.
A qui li agradarà
Per a qui li interessi tant la veu de qui escriu com el que escriu: aquest recull arriba acompanyat d'un pròleg en què la mateixa Montserrat Roig en fa un balanç sever i sense compliments. Interessarà a qui li agradi resseguir els inicis d'una escriptora amb els defectes que ella mateixa hi assenyala. No cal cap coneixement previ de la resta de la seva obra per llegir-lo; convé saber, això sí, que la font no descriu els contes, només el pròleg.
Qui l'ha escrit
Novel·lista i periodista, una de les veus que millor expliquen la Catalunya de la Transició. Va convertir la petita burgesia de l'Eixample en matèria de novel·la, sempre mirada des de les dones, i va ser qui va recollir el testimoni dels catalans deportats als camps nazis. Feminista i compromesa, va escriure fins al final.
Premis i adaptacions al cinema, el teatre o la televisió
- Premi Víctor Català 1970
