La bicicleta estàtica

Sergi Pàmies · 2010 · Narrativa breu

Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada 2011

De què va La bicicleta estàtica

Recull de narrativa breu de Sergi Pàmies, del 2010. S'inscriu en una trajectòria llarga en el conte, que l'autor va començar el 1986 amb T'hauria de caure la cara de vergonya i va continuar amb Infecció (1987), La gran novel·la sobre Barcelona (1997), L'últim llibre de Sergi Pàmies (2000) i Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006), i que després d'aquest volum encara donaria Cançons d'amor i de pluja (2013). El 2011 va guanyar el premi de Narrativa Maria Àngels Anglada.

A qui li agradarà

Per a lectors de conte breu que prefereixin peces curtes i tancades en si mateixes a les trames de llarg recorregut. És un bon punt d'entrada a la narrativa de Sergi Pàmies, que fa dècades que treballa aquest format, i una lectura natural per a qui ja hagi llegit Si menges una llimona sense fer ganyotes o Cançons d'amor i de pluja.

Qui l'ha escrit

Sergi Pàmies · n. 1960

Va començar amb contes, va fer una aturada de tres novel·les i va tornar al relat breu, que és on s'ha quedat. Fill de Teresa Pàmies i de Gregorio López Raimundo, va néixer a París i viu a Barcelona des dels onze anys. Tradueix del francès i escriu columna, ràdio i televisió.

Tots els llibres de Sergi Pàmies →