Si menges una llimona sense fer ganyotes

Sergi Pàmies · 2006 · Narrativa breu

Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana 2006 Premi Lletra d'Or 2007

De què va Si menges una llimona sense fer ganyotes

Vint contes en què, segons la presentació de l'editorial, les situacions de cada dia es barregen amb les fantàstiques. Hi tornen, una vegada i una altra, el fet d'estar massa sol o massa acompanyat, la desconfiança, els lligams de família i l'amor que no és correspost. Manel Ollé, a lletrA, hi veu un Pàmies que ja no fa cap concessió al joc gratuït, i un recull que gira entorn de la por a la mort, la pròpia i la dels altres, la separació i la infelicitat.

A qui li agradarà

Per a qui prefereix el conte a la novel·la i aprecia la mirada «irònica, penetrant i continguda» que la presentació de l'editorial atribueix a Pàmies. També és una bona porta al conte català recent: quan El Temps va demanar a un grup de crítics un possible cànon de la narrativa catalana del segle XXI, Manel Ollé el va posar entre els seus cinc títols. Qui hi busqui un llibre lluminós, però, ha de saber que Ollé hi parla de «contes de tons foscos», tot i que «escrits a favor de la felicitat».

Qui l'ha escrit

Sergi Pàmies · n. 1960

Va començar amb contes, va fer una aturada de tres novel·les i va tornar al relat breu, que és on s'ha quedat. Fill de Teresa Pàmies i de Gregorio López Raimundo, va néixer a París i viu a Barcelona des dels onze anys. Tradueix del francès i escriu columna, ràdio i televisió.

Tots els llibres de Sergi Pàmies →

Resum de Si menges una llimona sense fer ganyotes: argument, personatges i temes

Compte: aquí t'expliquem tot l'argument, final inclòs.

Ho vull llegir igualment

Els contes

Són vint contes. Aquí no s’explica cap argument, sinó de què tracten i com són, segons les fonts.

Manel Ollé, en el text sobre Pàmies que publica lletrA (2008), els defineix com a «contes de tons foscos escrits a favor de la felicitat». Hi llegeix infelicitat, separació, por de la mort —la pròpia i la dels altres— i una sensació de provisionalitat extrema, i diu que imatges, personatges i situacions hi treballen com en la millor poesia. També hi constata un final: el joc i l’enginy gratuït que encara podien quedar en els llibres anteriors de Pàmies aquí han desaparegut del tot.

La presentació de l’editorial, que reprodueix l’AELC, comença pels personatges: gent vulnerable, presonera de les seves circumstàncies. El títol hi fa de metàfora: també les llimones són alhora àcides i refrescants. La mirada de l’autor hi és, diu, «irònica, penetrant i continguda». Pel que fa als motius, parla de família, de solitud (tant la de qui està sol com la de qui té massa gent al voltant), de desconfiança i d’amors que no troben resposta, en contes on es barreja el que és quotidià amb el que és fantàstic.

Quan El Temps va sondejar un grup de crítics per proposar un cànon de la narrativa catalana del segle XXI, Ollé va triar cinc llibres, tots de narrativa breu, i aquest n’era un. Hi veia consolidat «el gir autobiogràfic i l’exploració lúcida d’emocions».

Segons l’AELC i la Biblioteca Virtual de la Diputació de Barcelona, el llibre va guanyar el premi Ciutat de Barcelona i el Lletra d’Or; l’AELC hi afegeix el Setenil.

Temes

Emocions de tothom. Família, solitud, desconfiança i amors sense resposta: són els motius que destaca l’editorial.
La mort i la provisionalitat. Ollé hi llegeix la separació, la por de morir i de perdre els altres, i la sensació que res no dura.
Quotidià i fantàstic. L’editorial hi veu una barreja de situacions de cada dia i de situacions fantàstiques.
L’autobiografia. Per a Ollé, a El Temps, el llibre consolida el gir autobiogràfic de l’autor.