Les joies de la Roser
De què va Les joies de la Roser
Fins llavors Soler era conegut per les paròdies, i aquesta és, segons el Diccionari de la literatura catalana, que la titula Les joies de la Roser, la primera peça en català que va escriure sense to de paròdia. Es va estrenar el 6 d'abril de 1866 al Teatre Odeon. La Roser és una òrfena de casa bona que, quan es van morir els pares, es va quedar sense les joies de la família. L'ha acollida Mateu, i ella s'enamora del fill petit de la casa, que deu diners a un francès que viu amb ells i que també la pretén. L'acció passa durant la guerra dels Matiners i acaba bé: les joies apareixen i es resolen els conflictes amb el francès i amb els carlins. Per a la font és un melodrama en què la virtut guanya, i el vell mosso Bernat, que ve del costumisme, hi porta a més el record mític del Bruc. La barreja d'humor, sentiment, melodrama i quadre de costums explica bona part de l'èxit que va tenir entre el públic, i el Diccionari hi veu la base dels recursos del teatre català de la Renaixença.
A qui li agradarà
Per a qui vulgui veure d'on surten els recursos del drama costumista català de la Renaixença.
Qui l'ha escrit
Signava Serafí Pitarra les paròdies que feien riure Barcelona i Frederic Soler els drames que la feien plorar, i era la mateixa persona: un rellotger que es va fer escriptor pel seu compte i va convertir el teatre en català en un ofici, una empresa i un públic. Escrivia tal com es parlava a les cases i a les botigues, i encara hi ha pobles que representen els seus pastorets cada Nadal.
